Les parets blanques, els terrats, els pins, les atzavares, els pedregars, les costes, els masos, el mar blau, el cel d'atzur, els turons...es conformen en la seva màxima intensitat en aquest tros de món.
I tres són els dies que durant el transcurs de l'any tota aquesta ànima es mostra d'una manera molt més contundent i pletòrica, tres únics moments que molts voldríem que fossin eterns.
El 25 de gener, la pujada i baixada a l'ermita de sant Pau de Ribes, enfilada dalt d'un turó. Si enganxes un d'aquells dies lluminosos i nítids d'hivern, amb fred sec que al migdia s'esvaeix amb un sol brillant i baix que argenta el tros de mar que s'albira des del baluard de l'ermita. Els pescadors de Sitges fa anys i panys que tenien l'ermita com a senya. El camí d'entre marges, garrofers i vinyes, les palmeres, figueres de moro...El perfum de la pólvora dels diables de sac i del drac de tres caps en ple gener, la cerveseta tot xerrant a fora l'ermita, l'esperit i l'ambient dels antics aplecs, punt de trobada de la gent de la comarca, les gralles seques que ressonen pels camps i turons del terme, des dels Sumidors fins al Montgròs sencer. Els balls populars dibuixant un enfilall blanc que puja i baixa de l'ermita...i després els vermuts. Resulta ser un sospir de festa i esperança enmig del fred però amb la certesa que tard o d'hora els dies s'allargaran i s'encaminaran cap l'estiu. El sol i el mar així ens ho indiquen. El pou, la cisterna...les llums del capvespre després d'un dia molt intens i encara massa curt.
El 15 d'agost, la cercavila de la festa major de la Geltrú, des de la plaça de l'Assumpció, petita i irregular, enfilada al capdamunt del nucli de carrerons, amb el marc arquitectònic de l'església, el campanar i el castell. Punt de trobada també de gent de la Geltrú de tota la vida, dels vilanovins que pugen a la Geltrú, i també de ribetans i sitgetans que vénen a agafar un ram d'espígol olorós. Perquè si alguna olor identifica la festa major de la Geltrú és l'espígol. L'avi Salvador, amb espardenyes blanques, posant el vermut a la finestra del carrer del Tigre, ja ho deia: és la nostra. L'estridència dels timbals i de les gralles ressona per l'estretor dels carrers. Pólvora i espígol. El drac del 78, els diables de Vilanova que hi van des del 72, gegants, mulasses, balls blancs...L'ombra dels carrers i el sol que cau a la plaça. El blau del cel, la blancor de certes cases i l'horitzó morat de les muntanyes del Garraf que s'albira des del carrer de Bonaire. Vermut popular a la plaça Lledoners, on la festa s'arrauxa i s'intensifica, on tothom parla amb tothom, on la festa agafa aquell to de mitjans d'agost, de plena canícula. Porrons, patates de xurreru i olives al so de les gralles i amb l'atzavara de la font allí quieta, l'antiga plaça de sant Cristòfol segons la veu popular, i aquella baixada d'en Mascaró que s'hi estavella la llum del migdia d'un antic camí que baixava cap a mar...
El 23 d'agost, la sortida de les dues de la festa major de Sitges, que de fet acaba sent a 1/4 de 3. Després de l'entrada dels grallers des del carrer sant Francesc, l'eufòria va pujant d'intensitat. La cridòria, la festa, la remor dels timbals com les onades del mar, perfum d'alfàbrega i cremes solars dels turistes, ulleres de sol, barrets, pantalons curts, samarretes festeres, cerveses com l'aigua, el sol impecable d'agost, la palmera alta i prima, la reixa de l'ajuntament que guarda la frescor i la netedat de les figures quietes abans de sortir, perfums de blancor, de pintura i roba oxigenada. L'estiu pletòric del Garraf esclata al punt de les dues de la tarda, els morterets que ressonen des de la Fragata fins la Falconera i el puig d'en Boronet, la punta amb tota la llum del migdia, el mar salat que brilla de calitxa i la gent que crida quan van sortint els gegants de la vila, el moros, els Cubanitos o Americanos (que també fan molt d'estiu), el drac i l'àliga, les feres més fogueres de la comarca, amb abraçades de bons desitjos, de bona festa major, brindem perquè ens sentim vius i els gegants ja baixen la forta davallada del carrer Major avall cap el Cap de la Vila. Les mil espurnes dels diables amb les seves primeres carretillades, contundents perquè són les primeres. Els ceptrots acabats de pintar i que encara brillen, i bastoners o pastorets que arriben amb moto per darrere de l'ajuntament. La festa ja s'escampa, els carrerons blancs de la calma, la brisa del mar i els para-sols de la platja. Sitges. La Sílvia i jo sempre hem cregut que la pólvora del 23 fa una altra olor, més intensa, diferent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada