NOSALTRES SEMPRE TRAPEZI

Ja hem arribat al cap del carrer. Definitivament el periple d'un somni que s'hagués pogut fer realitat s'ha acabat, s'ha esmicolat. La Vela com a centre de creació de circ a Vilanova i la Geltrú ja és història. Qui ens ho havia de dir...Qui s'hagués imaginat anys enrere que el nou punt de llum per la ciutat s'acabés d'aquesta manera tant lamentable. Des de les giragonses per desmarcar-se del projecte Trapezi amb la ciutat de Reus fins ara hi van una colla d'anys, però la ressistència tossuda de certes persones, de certs col·lectius i de bona part de la societat civil de la ciutat havien, com a mínim, apaivagat els dubtes. Vilanova, que ho sàpiguen els de CIU, els del PP i els de la CUP, era ciutat de circ, era ciutat "AMIGA" del circ. Que quedi clar. La resposta del públic, últim destinatari de l'acte cultural, va respondre i molt a les expectatives, amb l'evidència que amb més voluntat política, més imaginació en temps difícils i més constància, el projecte aniria creixent i agafant cos i consistència. Les presses, els dubtes, els canvis sobtats, no són amics de projectes culturals i socials a llarg termini. Perquè aquí del que es tracta és de no marejar més la perdiu i dir les coses pel seu nom, cosa que normalment sempre, excepte comptades excepcions, els responsables polítics que estan al servei del poble no fan mai, dir les coses clares i perquè es fan, perquè hom decideix escollir per la ciutat una via o una altra. Aquí, creiem, que està al fons de la qüestió, que normalment sempre topa estrepitosament contra la voluntat única, clara i sincera vers un projecte, vers una via, vers un eix. El circ a Vilanova ha estat un diamant en brut que els poders de torn, amb excepcions puntuals, no han sabut ni volgut impulsar del tot i apostar-hi fort i sense dubtes. Tot i amb això, siguem sincers, l'actual regidora de cultura és la que s'emporta la palma, i no val, com sempre fan la majoria de partits polítics, carregar només el neulers a l'herència que t'ha tocat. És de responsabilitat política tenir els ulls ben oberts i estar amatent a les necessitats culturals de la vila, i això només s'està fent en una sola direcció política i ideològica. A finals d'any, doncs, ens agradaria veure publicats els números del que li costarà a la ciutat tot el reguitzell de fires, firetes, festivals, jornades....que de bell nou es portaran a terme a la ciutat. I sí, ara sortiria la regidora de cultura i ens alliçonaria que tot això porta "valor afegit" i que un tros de vela no ens aporta res, només despeses i problemes, i ara ens sortirien els de la CUP i ens sentenciarien que el projecte de la Vela no ha arrelat a la ciutat... Clar, normal, quan no hi ha política per tirar endavant i apostar per un nou camí, per una nova idea cultural, perquè el circ té i tindrà infinites possibilats culturals, artístiques, socials, econòmiques..., és a dir, sí que té valors afegits, i tant si els té, una altra cosa és que o no es vegin per miopia política, ideològica o cultural, o no es vulguin veure, que no sabem què és més greu.
Fa uns anys, quan la Vela tenia festivals de circ de tardor i primavera, el de Nadal i el del Trapezi, com a simples ciutadans vam comentar amb gent d'un departament d'educació museístic de Barcelona tot allò de valuós que suposava tenir una ciutat "AMIGA" del circ. Quan vam explicar que la Vela es trobava enmig del camp, al costat d'una masia històrica i que més avall els camins ens menaven cap a la vila i cap el mar...ens van dir "Això existeix? Doncs hi anirem!!"

El circ, el Trapezi, la Vela...a Vilanova haguessin pogut fer una ciutat diferent, punt d'acollida de la nova creació artística que suposa el Circ Contemporani i totes les seves possibilitats i camins, entrellaçant el circ a propostes durant tot l'any amb l'eix de vertebració que suposava la Vela amb el seu entorn natural i cultural. Des dels barris, des del nucli antic, des de baix a mar, el circ hagués pogut proposar nous punts de trobada social, cultural i artística. A ningú se li escapa que el circ i els firaires s'acompanyen d'exposicions, xerrades, llibres, contes, creacions artístiques, instal·lacions, cercaviles, titelles, música, teatre, poesia, gastronomia, video-art, noves arts visuals emergents...l'art total, vés si té valor afegit el circ senyora Marijó, vés si té potencialitats per fer redescobrir, per fer redimensionar una ciutat que tradicionalment sempre no ha sabut cap on va i que encara ara, segons el govern de torn, li fot per una banda, o li fot per una altra. I és així de lamentable, ja no només que no s'hagi apostat pel circ com a bé cultural, social i artístic, sinó que a més s'aposti descaradament vers una ciutat aparador de "ferias y congresos", de nàutica, vinets, creuers, gambetes, shopping night, "ferias multisectoriales", hípiques, motor, banderetes, turisme d'alt nivell adquisitiu, mega festivals grandiloqüents...I si és així, vostès sabran què es fan  i què es maneguen, el que exalta més de tot és que ho amaguen tot sota certs discursos d'emergència econòmica, de vés que hem de fer, de ressignació vers herències que ens han tocat...No fotem home, no fotem, almenys ser sincers i posar sobre la taula les directrius polítiques, ideològiques i econòmiques que us mouen per encarrilar la ciutat, la nostra, vers un determinat projecte que, oh fatalitat, potser d'aquí uns anys passarà a la història i ens encarrilaran cap a una altra via, vés a saber quina...Aquí, precisament aquí, rau la majoria de problemes culturals de la "nyicris" ciutat-cultura que tenim, depenent d'on bufi el vent, dependent de la lluna, depenent de com s'ha aixecat avui el regidor/a...
Ens quedem amb la imatge de les places Xoriguer, Charlie Rivel, de la Vila, de les Cols, de les Neus, dels Carros, del Mercat, dels Cotxes, Lledoners, Assumpció, Quadra d'Enveja, patis de l'escola Pompeu Fabra, dels camps de la masia Cabanyes...plens de gent de totes les edats, procedències i condicions socials amb un punt en comú de trobada social, cultural i artística com és el circ, potser massa màgic, massa inexplicable, massa poètic perquè gent que vol trobar a tot només aquell valor afegit estrictament econòmic entengui altres paràmetres possibles d'humanitat.