DESITJOS DE FESTA MAJOR

Un any més s'acosta la Festa Major de Vilanova. Qui sap on han quedat aquells anys que durant el migdia del 4 d'agost sortí l'herald de barret emplomat i capa vermella, i un nodrit grup de grallers (sense la formació tradicional de dues gralles i un timbal) que enfilava l'estret carrer de la Fruita. Eren els primers anys de la democràcia, i la traca, que donava tota la volta a la plaça de la Vila, s'encenia des de dalt del balcó de l'Ajuntament. Encara no hi havia ni Convit a la Festa ni Entrada de Regidors.

Aquesta festa vilanovina sempre ha estat per fer, i encara ara, per molt que alguns la creguin tancada té molts punts de fuga i molts moments en blanc que potser la història anirà dibuixant segons la voluntat del poble, que és qui hauria de prevaldre. L'any passat vam tenir-ne una prova. De forma espontània, tots els balls i entremesos es marcaren unes fileres al so popular del "Paquito Chocolatero", un clàssic de les Comparses del Carnaval en ple 5 d'agost canicular. Segurament, més d'un, pensà que allò era un sacrilegi. A nosaltres ens semblà un toc d'alerta important vers totes aquelles persones que algun dia cregueren que normativitzant en excés la festa la farien més digne. De segur que alguns vam recordar aquell esperit d'allargar l'acte fins on calgués. Després de tanta cerimònia, de tants pètals tirats des de l'arxiprestal, de tantes línies blanques al terra per delimitar l'espai on ballar, de tants parlaments buits i repetitius d'autoritats municipals i eclesiàstiques, el "Chocolatero" ens entrà com un bàlsam per tornar a deixar les coses al seu lloc, sigué un cop d'aire fresc amb ganes de ventilar l'ambient reclosit i crispat que s'havia generat minuts abans.

Ens han explicat que cada any va augmentant la gent jove que empalma la vigília de la Festa Major i que del ball de les 7 hores (que té més el nom que altra cosa) es puja cap a les Matinades per acompanyar els grallers. Gent jove.

Hem vist com les nits del Tingladu, organitzat per Can Pistraus, cada vegada agafen més embranzida dins d'una Festa Major que actualment s'allarga molts dies i que va faltada de propostes imaginatives i populars.

Fa uns anys, a la plaça antiga de les Neus, cada ball que hi pujava i arribava durant el Vot del Poble era imitat per d'altres components de la cercavila que ja hi havien arribat. Un toc d'humor desenfadat que propociava un joc lliure i de la conya on tothom qui volia podia ser, per un dia, bastoner, cercolet, pandero..., fins i tot un any es va fer una figura de la Moixiganga amb crist inclòs, que per cert, va brodar fins i tot el paper del personatge real que ho feia habitualment. A molts els hi saltaven les llàgrimes de riure. Allò era una festa.

Com també l'esperit jove generà espontaniament aquella tocada final de timbals, que cada vegada s'allargava més i més, un cop finalitzat el Correfoc a la plaça de la Vila i amb el públic saltant i aixecant els barrets en senyal de victòria festera. També està bé celebrar que un any més la festa ha guanyat al carrer mitjançant el foc i la gresca cívica. I encara ara perdura.

Demanaríem aquí, com qui escriu una carta als Reis Mags, que es tingués una visió àmplia de la Festa Major, que no es tingués por a tocar certes coses si és que la gent que hi participa així ho demana. Creiem que en cap cas caldria fer cap instància, simplement deixar que corri una mica l'aire, que la Festa anirà per ella sola cap on hagi d'anar. Els rituals d'abans ja no són els d'ara, ni els d'ara haurien de ser els del futur. Sí que hi ha una essència, invisible però perceptible, ì aquesta, per naturalesa es va modificant amb el rodolar dels anys.
Els Manel (molt de moda ells) dirien allò "que demani un desig...que demani un desig...", nosaltres per demanar que no quedi, mentre ens aguanti la paciència, és clar...

Salut i bona festa major popular i participativa!!

FESTES MOLT CONCORREGUDES

Entrats a l'estiu, l'època de les festes majors, tenim la temptació de provar la sort escollint sis festes que  podem deduir que es tractarien de les festes més populars, participatives i concorregudes del calendari del bon temps, des de juny fins a setembre. Vagi per endavant que no es tracta d'enumerar les sis millors, adjectiu massa subjectiu com per desxifrar qüestions més generals. Tampoc no em pretés entrar en el camp personal, és a dir, hom normalment escull allò que li agrada més, o allò altre que per records, emotivitat o d'altres qüestions personals i íntimes el podrien lligar a una determinada festa. Aquí hem mirat de plantejar un petit llistat de només sis festes que pels seus propis mèrits s'han pogut posicionar actualment com unes de les celebracions de més renom, més conegudes, i a vegades també més massificades, de la història contemporània. I mirarem d'apuntar, o d'esclarir, alguns dels punts forts de cadascuna d'aquestes festes populars, intentant aproximar-se, d'una manera objectiva, a alguna de les causes de l'èxit de certes propostes.

Comencem, doncs, per la seva enumeració:
-La Patum de Berga.
-La Festa Major de Sitges.
-Festa Major de Vilafranca del Penedès.
-Les Santes de Mataró.
-L'Aquelarre de Cervera.
-Les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

Totes aquestes festes tenen algunes característiques comunes. Alguns dels seus rituals o actes en un primer moment eren quasi íntims o locals, i ara han esdevingut massius. Algunes d'aquestes celebracions es popularitzaren arran dels anys 60-70, degut a l'interés creixent de bona part del país per redescobrir les "arrels" tradicionals i folklòriques dels nostres territoris. El boca orella, els articles i les publicacions divulgatives de certs estudiosos o periodistes catalitzaren en certa manera el procés. Serien els casos de la Patum de Berga i les festes majors de Sitges i Vilafranca, les quals han mantingut la seva seqüència ritual sense masses alteracions ni innovacions importants. En canvi, les Santes de Mataró i Santa Tecla de Tarragona, tot i que també són dues celebracions històriques, saberen reinventar-se i reproposar alguns dels seus actes o, fins i tot, creant-los de nou. L'Aquelarre de Cervera és la única d'aquest llistat que podem considerar-la de "nova festa", ja que la seva primera edició sigué el 1978.

Alguns dels punts més forts, o més massius, de cadascuna d'aquestes festes podrien els següents: les Patums Completes i les Passades dels vespres de Berga; l'entrada de Grallers, la sortida de les dues, les processons i el castell de focs de Sitges; la Tronada, les processons, l'empalmada, la diada castellera i l'entrada de Sant Fèlix de Vilafranca; la Nit Boja de les Santes; la nit-matinada del dissabte d'Aquelarre de Cervera;  la Baixada de l'Àliga, les sortides del Seguici Popular durant la tarda de la vigília i la processó de Santa Tecla i l'empalmada de Tarragona. Serien, doncs, alguns dels punts àlgids, amb més participació de públic.

El jovent s'ha agafat certs d'aquests rituals com a espais de trobada comunitària i socialitzadora dins d'un ambient plenament festiu i desenfrenat. Moltes vegades, la nocturnitat, la música i la beguda han acabat de configurar un cert esperit desenfadat i de transgressió a aquestes festes, que poden tenir actes més protocolaris, més seriosos...però que conviuen amb altres moments on el poble s'expressa plenament, tal com és.
Actualment la Patum de Berga ja compta el número de Tirabols que es poden arribar a fer després de les Passades de les vigílies o després de les Patums Completes del dijous i diumenge de Corpus, arribant perfectament a més d'una vintena en una mateixa nit i, acabant, per tant, a quarts de quatre de la matinada. Tot i que sol ser la Patum dels borratxos la que s'allarga fins a trenc d'alba.
També és un nou costum les colles de joves, i no tant joves, que s'agrupen per esmorzar durant el matí del 23 d'agost a Sitges i que al punt de les dotze del migdia assisteixen massivament a l'entrada de grallers, un acte que serveix de preludi a la primera sortida dels balls populars de les dues de la tarda (més concretament a 1/4 de 3).
La diada castellera del 30 d'agost i l'entrada de Sant Fèlix de Vilafranca són també moments festius de gran gernació, de gent atapeïda...De fet, els mateixos mitjans de comunicació han escollit com a moments mediàtics aquesta diada castellera i els salts de Plens de la Patum.
La Nit Boja de les Santes ha sigut el típic exemple de la reproposta festiva generada a partir de finals dels anys setanta i els inicis dels vuitanta. El Desvetllament Bellugós dels Gegants de Mataró (la família Robafaves) ha esdevingut també un d'aquests punts de retrobament social i comunitari que marca un abans i després de l'any natural a Mataró. És la primera nit, la més boja, i no s'estan de res. L'Escapada a Negra Nit (correfoc) surt a quarts de dues de la matinada i tot plegat també fineix a trenc d'alba.
La nit de l'Aquelarre de Cervera algú la defineix com l'última nit d'estiu, perquè sempre coincideix amb l'últim dissabte d'agost. Qui ho hagués dit que d'aquella colla de joves que s'empescaren una festeta de redescoberta d'un carreró fosc i ple de "bruixes" sortís una de les festes més multitudinàries de les terres de ponent. Una veritable nit sabàtica que pot presumir d'estar inclosa dins les celebracions populars que han nascut amb la filosofia de "la festa per la festa", sense sants, ni patrons...
I la Santa Tecla tarragonina, que tanca el cicle festiu de les festes d'estiu i que ha sabut posicionar-se amb un programa d'actes aclaparador, una qualitat i imaginació envejables i d'haver sigut el típic exemple que l'alumne supera el professor: ha après d'altres festes i ha sabut trobar la seva pròpia personalitat, superant, en molts casos, altres ciutats relativament properes.