LA FESTA DEL CORREFOC

En algunes ocasions, en aquest mateix bloc o en d'altres articles, hem mencionat d'alguna manera o altra el tema dels primers Correfocs de la Mercè de Barcelona. Sobta que tant el 2009 com el passat 2010 es tenia l'ocasió de fer alguna cosa en motiu dels 30 anys de vida d'aquest invent i no s'ha fet res. Les actuals festes de la Mercè de Barcelona estan immerses en un remolí imparable d'autocomplaença massiva i comercial que sovint deixa de banda certs aspectes de justícia històrica que s'haurien d'assumir per mirar el futur i millorar el present.
Pot semblar també que als barcelonins que actualment maneguen el tema de les festes els fagi certa recança haver de recordar que trenta anys enrere Barcelona era un semi-desert en qüestió de dracs i diables, però el cas és que la història sempre ens sol proporcionar moltes pistes sobre la involució de certes festes en el rodolar dels anys.

                               Drac de roba de Sant Andreu de la Barca el 1982 a Barcelona.
                                          Foto Arxiu Cuyàs.Institut Cartogràfic Catalunya.

Algunes imatges de 1979 i 1980 ens mostren la sorpresa del públic (molta gent) que omplia la plaça sant Jaume per contemplar la sortida d'un tipus de figures que en molts casos era la primera vegada que veien. Només si analitzem aquest punt, l'impacte visual i vivencial de veure una cosa per primera vegada, ens podríem fer una mica la idea de la repercusió que tot plegat tingué a la mateixa ciutat de Barcelona i a d'altres pobles i ciutats del país. Aquell acte que va néixer com una "Concentració de Dracs" s'aniria convertint en una nova manera de fer i d'entendre la festa al carrer. D'aquí l'invent.
Un altre aspecte era el sentit de cultura de la pròpia festa mitjançant una mostra (tota mostra té un clar sentit pedagògic) de certes figures històriques i de balls de diables tradicionals vinguts de comarques que mostraven a la gran urbs allò que per ells era el més normal del món. És a dir, durant aquells primers anys de la festa els "vímets" de l'acte eren compactes i amb molt de pes tant històric, artístic i folklòric, no era o no pretenia ser tot allò un mer divertiment superficial de masses, aquella proposta anava molt més enllà. La "Festa del Correfoc" (tal com aparegué anunciat el 1980) propicià una reacció de joc d'entre el públic, sobretot per part dels més joves.

Durant aquells primers anys la gent no anava preparada pel foc com passa actualment. Tot era una descoberta. Alguna jaqueta podia servir per tapar-se una mica el cap...però poca cosa més. El primer any (1979) no hi hagueren excessives socarrimades. Aquestes arribaren de ple durant els anys 1980 i 1981, quan els dracs i diables enfilaren els carrers estrets del barri gòtic, ja us ho podeu imaginar.
També durant els inicis l'acte començava amb un contrapunt poètic i simbòlic: l'enlairament de globus de paper.

L'any 1979 hi participaren els dracs de Vilafranca, Solsona, Olot, Vilanova, la Geltrú i Sant Pere de Ribes; la cuca de Castellbisbal, la cuca fera de Begues, la Momerota de Mataró i els diables de l'Arboç i Vilanova.
El 1980 ja eren uns quants més: els mateixos que l'any anterior (menys Solsona i Begues) i d'altres: dracs de Sitges, Sant Quintí de Mediona, Castellbisbal, la cuca fera de Tortosa, el drac petit de Vilafranca d'en Pinzellets i alguns dracs de roba com els dels grups d'animació Gralla, El Drac i Comediants. El drac de la Bisbal d'Empordà (la peça antiga original) també hi anà durant aquells primers anys (1980-1981) i, fins i tot, la Tarasca de Tarascó (Occitània) estava anunciada el 1980 però finalment no hi acudí.

A partir dels anys 1981-1982-1983...el número de figures i colles de diables participants creix exponencialment, multiplicant-se tant de dins com de fora de Barcelona. A partir de mitjans dels anys 90 es decidí de no convidar cap colla de fora de la ciutat perquè amb les figures i diables barcelonins n'hi havia suficient. Actualment se'n convida puntualment alguna provinent de fora de la ciutat.

TECLERIA

A mitjans de setembre, d'entre aquests dies que s'escolen mig d'estiu (potser per la calor), mig de tardor (per la llum que minva), a quarts de 9 del vespre ja s'enfosqueix. Els tractors a la cooperativa (on en quedin), els cellers amb la verema, per després a l'octubre vinguin les festes del most.

El dia 21 de setembre ja sortiran els Gegants moros de Tarragona amb tota la gitanalla. L'espineta amb caragolins del tros dels besavis i els vermuts dels musclos serrallencs. Dominen el peix aquesta gent i són mig romans. Saben parlar del camp com del mar i el diàleg és fructífer. Han fet un Drac tarragoní que és l'enveja de la comarca, roig d'escorpí que es retorça com escurçó de pedra seca. I el Ball de Diables manté l'esperit quasi perdut de les ametlles (aumetlles) d'aquests camps del secà d'avall, que beuen a galet d'entre les siluetes morades de les serres de l'Alt Camp i el blau brillant i platejat del mar, on s'hi banya la lluna.
Són tant intenses les seves festes que quan s'acaben hi corre la nostàlgia, però quan comencen no es pot explicar. Els amparitos van i vénen, són l'ànima feta música per regalar l'himne d'una ciutat de festa. Com el verí que et va entrant i entrant sense parar. I les nits més troneres despertades a tocs de gralla seca.

Peix, gralles i camp. Beneïts per l'aigua miraculosa de sant Magí, Tarragona s'exhibeix i es rebeca amb l'explosió desenfadada que suposa santa Tecla, aquell braç clàssic que brilla d'argent d'entre els carrers de la Part Alta. Encara algú recordarà com la processó girava pel carrer de la Nau sense baixar ni un tram més.
Aquell balcó que mira l'horitzó amb salobre i aquell portal empedreït del Roser que s'obre vers el camp, cap el darrere, per allà on hi entren els grallers, quan pel carrer Cavallers enllà enceten el migdia punxant de la vigília, sota el sol de setembre si no fa núvol, potser provinents d'aquells camins de garrofers. Antigues postals mentals de gorres, faixes i castells a la plaça de la Font, amb aquella amplitud allargada que s'enfoca vers els capvespres del ponent tarragoní. Un espectacle.

Ens han explicat que hi ha moltíssima gent a la baixada del dia 21 a la nit. Algun any hi anirem. Ara, de moment, passa que al punt de la mitjanit d'un dia laborable a Tarragona els carrers històrics s'omplen de gent que salta i crida perquè la festa ha esclatat. S'ha iniciat el curs i el treball però hi ha una ciutat d'aquí baix que pregona que encara no, que encara falta per vestir-nos de tardor. I així ho mantenen any rere any, amb tossuderia i obstinació, amb èxit i risc, amb aquell esperit de festa major que tant ens agrada. Tarragona..., la nostra capital simbòlica, almenys dels que vivim del massís del Garraf cap avall.