Els punts de sortida de les diferents cercaviles podien variar una mica, però més o menys eren aquests: el mercat de sant Antoni, plaça Universitat, saló Víctor Pradera, parc de la Ciutadella, el Born, plaça Catalunya, el portal de la Pau, avinguda Mistral o des de l'arc de Triomf. De forma radial la festa s'encetava simultàniament i convergia a la gran plaça.
Sigueren varis els "col·lectius d'artistes, músics i comediants" (anomenats així segons els programes d'actes de l'època) que participaren en aquestes cercaviles d'obertura de la festa. Aquests col·lectius eren els "grups d'animació" (segons el mot de pila), els "cercavilerus" (segons Enric Miró) o els "grupos de animación callejera" (segons algun periodista) que estaven a l'alça i en plenitud: Picatrons, Planxet i Sia, Marduix, el Drac, Titelles Naip, Setrill, Col·lectiu d'Animació, Cuca de Sant Celoni, Pa de Ral, Jaume Arnella i Rafael Sala, l'orquestrina Galana...A més, dins les mateixes cercaviles havien aparegut, segons els anys, el Ball de Diables de l'Arboç i els gegants del Pi, sant Roc-Plaça Nova i els de sant Medir.
Ramells de globus de colors, el globus Rodamón (de la Caixa) i l'enlairament de globus de paper eren els aliats perfectes per donar el toc de sortida o d'arribada de les esmentades cercaviles.
Els dies 21 (en dijous o divendres) i el 23 (vigília de la Mercè) de setembre sigueren les dates triades per aquesta obertura de les festes, tots ells dies laborables però que respiraven l'ambient de les vigílies. Cap a les cinc de la tarda era l'hora d'inici per la sortida dels grups d'animació. Imagineu-vos els infants acabats de sortir de l'escola i trobant-se amb tot aquell enrenou pels carrers amb músics, gegants, xanquers, dracs de roba, cuques...
