PARAULES RETROBADES

El poeta Enric Casasses ha recuperat una sèrie de textos (en forma de dietari i poema llarg) que havien estat perduts durant uns trenta anys. Ara els publica sota el nom de "Diari d'Escània i Univers endins".

Mirant el cine de les pel·lícules "Dies d'agost" de Marc Recha, "Honor de cavalleria" i "El cant dels ocells" d'Albert Serra, on es retorna el culte a les imatges que parlen per elles soles, a l'ambient sonor que també ens explica i evoca, als paisatges que ens entren pels ulls i ens escriuen llibres i llibres dins les ments. El director de cinema Albert Serra, nascut el 1975, des dels divuit anys que no té televisió. Ell creu amb les imatges que podem retenir a partir de la memòria, de fotografies i de totes aquelles imatges i gràfica dels llibres, diaris i revistes.

Imatges mentals, nítides, reconvertides dins l'arxiu de la memòria, l'imaginari que evoca, els paisatges interiors que beuen i s'inspiren dels exteriors. Com el record, fa anys, molt a prop de casa, d'un sabater que t'arreglava les sabates en uns baixos dels blocs Baquès. Em fascinava l'olor forta, intensa, de la cola que emprava. Aquell petit taller on hi tenia una màquina que anava amb pedals i on ell mateix agafava la sabata amb els petits claus a la boca i el martell a la mà.

D'altres olors, flaires i perfums provenien, o encara provenen, de comerços. La granja Montserrat, a la rambla Nova, on venien tot tipus de llaminadures i pastes, fins i tot els diumenges feien xocolata desfeta. La mestressa anava sempre amb una bata d'estar per casa i sabatilles. El quiosc del capdavall del carrer Ravalet, amb un senyor amb bigoti i parlar andalús que sortia de darrere les piles de diaris i revistes, i ja no parlem de cal 65...
El paper marró del forn de pa de cal Mauro o de cal Federal, olors de formatges i pernil dolç de cal Gil, l'encanteri dels llibres i figures de cartró de les llibreries Mulassa i Llorens. L'herbolari i la cistelleria del carrer sant Sebastià, les fusteries dels carrers del Tigre, Sales i Vidal i de les Tires...La bodega del capdavall del carrer Barcelona amb porticons blaus i la col·lecció d'ampolles, garrafes i sifons. Les farmàcies que ja et curen quan hi entres..., les xurreries de cal Trifón i Julián, la pastisseria de cal Blanch, amb aquells motlles d'ous i figures a les parets de l'entrada, la merceria, els piensos Vendrell...i tants d'altres, tant de Vilanova i la Geltrú com de fora.

Tot això ve a compte perquè a part de recordar certes olors que ens transporten molts records, també podem retrobar certes paraules, certs pensaments...tot fent buidatge de correus, per exemple. En primera instància poden semblar aquest tipus de portes i panys caducs, passats de rosca, rovellats, muts i gelosos del temps passat, però a mida que t'atreveixes a redescobrir, a rellegir, a reinterpretar...tot retorna amb una altra melodia, d'on pots pouar el que més et convé. Aquí van unes quantes paraules, noms, pensaments... totalment inconnexos, escrits o trobats d'anys enrere, i que entre ells, sense voler, juguen i juguen altra vegada, com si no hagués passat el temps. Tot és relatiu i l'Ei respira, va fent, com qui no vol la cosa...

Cal Tres Pams, el moperu raru, Eduard Comabella, Miquel Bauçà, pàjarus, abraçada de mussol, doctor Zennon, pescador de llunes i encantador de corrioles, illes de Culatra i Corvo, contra l'ensopiment un somriure, col·lectiu Zero, el senyor Bombolla, els Joanets, pensamenters, cataus de confeti, departament de Mogudes i Festes Llibertàries i Populars, Rimbaud, Salvat Papasseit, mentre hi hagin balcons hi haurà llibertat, enciams mustius, horts de pirotècnia futurista, abstracció desèrtica, els ninots de Joan Miró, el conill de la Mussara, raïm de mar, peixot de maregassa, els caps d'en Cardona, fanalet de pirata, pampallugues d'estels, polsims d'isop, festa major dels minairons, pregó d'altaveu, al·loide aeri espargint paperets, clinxs-clonxs, coet l'Espetek, bojos intemporals, caseta gal·làctica, l'Albert Callau, el banc dels esgarrats, l'illa dels muts, Dau al Set, marramiau, setmana "marçiana", els bullanguerus, tocats per la claraboia, conductors d'energia lliscant, hologrames de filferros, núvols fets a taques de cops d'escombra, xanquer de Casa Alta, pera llimonera i pera amb patinet, jardiner de somnis, comitè de la llenya, cal Estripet, llum d'abril, villa Montserrat, pouistes i pouetes, penells tramuntaners, sense vermut no hi ha aplec, enganyapanxes, pelegrins de les Useres, pelegrí de les paraules, Picos Pardos, salut i encanteri, que la pinassa sigui propícia...

Per acabar una pintada que he vist aquests dies a prop de l'estació de Sants: "Morir-se de fam no és delicte. Visca la democràcia!!"

EL DRAC A L'ARRIVO

Posats en ple Carnaval aquesta cuina de la Cua no para de bullir, de pensar, reflexionar o proposar. Fa uns quants anys que segurament molts vilanovins i vilanovines, tot i que no ho diguin públicament, troben a faltar el Drac de Vilanova a l'Arrivo. Més tenint en compte que és una de les figures vives que està molt estretament lligada a la història del nostre Carnaval des del segle XIX, com a mínim.

Precisament, fou un divendres de Carnaval de 1948, tal dia com avui, però que aquell any caigué en un 6 de febrer, que el nou drac de Vilanova, recuperat per tota la tropa del Foment Vilanoví, arribà a la plaça de l'Estació amb l'acompanyament inseparable dels Diables. Aquell vespre no hi havia ni carrosses, ni societats emmascarades pel carrer, ni crítica, ni sàtira, ni molt menys cap tipus de got de cervesa deambulant pel carrer. La dictadura franquista ho prohibia tot. Les espurnes del Drac i Diables sigueren les úniques que omplien èpicament els carrers, segurament recordant amb nostàlgia tots aquells carnavals d'abans de la guerra incivil.

Passaren els anys i els panys, tot i que s'anaren recuperant o innovant certs actes del Carnaval el drac no sortí a l'Arrivo fins el 1978, ara sí encapçalant amb els Diables la corrua de societats que li anaven fotent per arreu amb les seves particulars mascarades satíriques. Eren temps de canvis i tota sortida al carrer era molt benvinguda. El drac de Vilanova continuà sortint durant uns dos o tres anys més a l'Arrivo, una tasca que també l'acompanyà el novell drac de la Geltrú a partir de 1979. Tots i els entrebancs, a vegades motivats per la ignorància, altres vegades per mals pensaments, els diables vilanovins i el drac geltrunenc no han deixat mai de sortir a la cita del vespre de divendres de Carnaval. En canvi, el drac de Vilanova ha anat sortint de forma més irregular. Encara molts recordem l'antifaç blanc que portava el 1985, de fet aquell any el drac va aparèixer sorpresivament dalt d'una carrossa a l'alçada de la carretera general amb la Rambla i s'ajuntà a la capçalera de l'Arrivo que venia des de la plaça de l'Estació. Passats els anys, no tornà a sortir fins cap a finals dels anys 90 i inicis d'aquest segle XXI, de forma puntual i intermitent, veient-lo disfressat i sovint amb antifaços. Des d'aleshores ja no ha tornat a sortir més.

Seria bonic que en un futur el drac recuperés el costum de sortir a l'Arrivo, acabant de completar la capçalera de foc, fins i tot cada any l'Escola d'Art i Disseny o artistes diferents de la ciutat li podrien dissenyar un antifaç per sortir. Ja seria la hòstia que es pogués fer una reproducció del drac antic que està al museu i que aquesta només sortís un cop l'any per l'Arrivo. Són idees, pensaments...que emanen del poble amb tota la bona fe i il·lusió del món.

I per acabar només una última reflexió, a la Cua estem totalment en contra de prohibir res per Carnaval, sí que fa falta més diàleg, més col·laboració i més pedagogia, certes dinàmiques es poden corregir i millorar però mai des de la imposició i menys des de la confrontació directa que només aporta polèmiques estèrils i mals ambients permanents. La gent ja va prou cremada perquè a sobre surtin els sants pares de Roma i proposin que s'hauria de prohibir l'alcohol a l'Arrivo...on anirem a parar...

Salut i bon Carnaval a tothom!!

LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS

Dissabte passat ja és història. Les Comparses de Nit ja són una nova realitat que l'ha fet possible tota la gent que sortí malgrat el fred. No es tenen masses paraules per definir-ho, a la memòria ja quedaran per sempre imatges gravades, retingudes i viscudes. I l'ànima de les de nit fou la This-Tracció Txaranga, quina tropa!! Quina bona gent!! I el Miquel portava la bandera al ritme d'aquelles músiques i càntics que anaven serpentejant com un riu de llibertat, perquè per sobre de tot va ser una vivència festera de llibertat i bon rotllo, les parelles fent-se petons, pau i amor per arreu, una nit de somni. Per unes hores el fred va callar davant l'evidència que quan el poble va unit no hi ha qui el pari. Un nou acte que demostra moltes i moltes coses.

La lluna fumant, calmada però combativa, amb estil, i amb ulleres de sol per no veure certes coses. I els carrers que semblaven que ens abracessin, i els fanals que ens anaven il·luminant per aquelles places petites. Porrons que sortien dels bars i anar fent, ara parem ara hi tornem. Els turutes corejats a ple pulmó, encetant el carnaval 2013 amb tota la contundència i engrescament que hom es pugui imaginar amb càntics que baixaven i pujaven pels carrers.

Mantons, barretines i vestuaris de múltiples entitats barrejades que agafaven altres tonalitats sota la foscor i les penombres de la nocturnitat. I de tant en tant grapats de caramels llençats amb dolçor, amb complicitat. Diria que no es pot demanar més, si el món sigués així cada dia aniríem molt millor. Però la festa ja té aquest tipus de miracles. Com el gran Juanitu cridant la plaça és vostra...un moment entranyable.

Ara el verí de les Comparses de Nit ja ens corre per les venes, ja està, ja l'hem liat. I l'endemà tot és nostàlgia d'una nit memorable. Els rastres de caramels ja no hi són i els carrers i places tornen a estar tranquils per preparar-se pel Carnaval que vindrà aquests dies, un Carnaval que serà diferent.

A partir d'ara ja podrem parlar d'una nit on els clavells es revolucionaren, una nit que fins fa poc només tenia els balls de mantons amb homes mudats i les dones amb mantons i sense clavells, però que a partir del 2 de febrer de 2013, sota el vent fred de la nit, sortí una petita multitud de comparsers i comparseres que escrigueren una nova pàgina a la història del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

Salut i bon Carnaval a tothom!! I visca les Comparses de Nit per sempre!!

Música per a nostàlgics http://www.youtube.com/watch?v=PhShj1cpHSQ