EI, JA ÉS CARNAVAL

A mi les nits de febrer em fan venir set. M'agrada la meva ciutat com respira ella mateixa, m'agrada com s'omple de jovent amb ganes de festa. Carnaval ja era i ha sigut sempre una festa d'iniciació a moltes coses. En ple segle XXI es reviu d'una altra manera, l'actual, la que la gent vol avui. Sentir-se nostàlgic d'uns temps que ni has viscut..., voler imposar una única doctrina quan el Carnaval té tantes doctrines com persones....Deixeu-nos a tots plegats en pau per uns dies, si us plau, deixeu-nos viure al nostre aire, a la nostra manera. Respecteu la diferència i mireu d'entendre que hi han tants Carnavals com cases, famílies i persones, i que la barreja i unió de tothom surt com surt, amb més o menys sàtira, amb més o menys beguda, amb més o menys lluentons. La societat construeix i destrueix la festa a la seva manera, segons les èpoques. Em molesta que d'alguna manera o altra es vulgui imposar una sola doctrina de l'anomenat carnaval genuí de Vilanova. Que la part social genuïna de Vilanova vulgui aquest Carnaval, molt bé, que el faci, que el vagi fent, només faltaria. Ara bé, imposar a la resta una única direcció, no, rotundament no.

Ho diem gent nascuda a Vilanova, ho diem gent que s'estima la ciutat i que malda per fer coses. Comenceu a pensar un altre tipus de Carnestoltes i de sermó, fixeu-vos que ja no connecten amb la gran majoria de jovent que participa a l'Arrivo, perquè la ciutat ha crescut molt i allò que fa gràcia només a un sector molt concret ja no s'entén per un altre ampli sector social. I és normal. Les sàtires del sexe, tampoc ja no fan gràcia, ja és un tema molt i molt superat. L'òptica ha canviat. Allò que era transgressor fa trenta anys ja no ho és ara. Les noves tecnologies, les noves músiques...canvien els paràmetres socials i festius. El tema, el veritable tema, és equilibrar allò que és essencial del Carnaval amb l'actualitat. De segur que si preguntessiu a uns quants joves perquè el Carnestoltes porta perruca i va vestit del XVIII, segurament ni sabran el perquè, ni sabran que aquell senyor després llegeix un sermó. Passaran de tot companys, passaran de tot, i passaran de tot perquè hem estat una colla d'anys pensant-nos que Vilanova érem només nosaltres, els de sempre, i ens hem equivocat, fins que ha vingut l'onada grossa, imparable, que ha arrossegat la festa cap a on la gent creu que s'ha d'anar. I és així, ens agradi o no ens agradi.

Lluitar contra la voluntat de la gent és lluitar contra nosaltres mateixos. Vull per la meva ciutat un Carnaval del segle XXI, posat al dia, contundent, altament contundent, on no ens caiguin els anells per trencar tots els motlles que fagin falta, on no ens tremolin les mans per assumir que hi han coses caduques, carrinclones i passades de moda i de rosca, on no ens fagi por de superar-nos a nosaltres mateixos, on no es legisli, reglamenti ni impedeixi, on no haguem d'aguantar cada any las Casas Consistoriales, que ni durant el diumenge de Comparses ens deixen tranquils, un Carnaval on obris el programa d'actes i no et trobis el discurs de l'alcaldia, un Carnaval imprevisible, espontani i desenfrenat, on cadascú li foti per on li plagui. Desperteu-vos mòmies del vostre somni nostàlgic, deixeu estar el pobre Vidalot, que fara cara a cansat, deixeu-lo en pau, la gent, senyors, la gent vol festa i la festa serà contemporània o no serà. Allò que va ser bo fa uns anys potser ara ja no ho és, hi haurà coses que sí, hi haurà coses que no, va com va. Però sobretot no us enfadeu, no patalageu, no tracteu a la gent com si fossin cabrits, tots som persones humanes amb els nostres sentiments i vivències, i amb el Carnaval de Vilanova s'ha d'anar amb molta cura, perquè és una festa que ens va per dins, i, per tant, no es poden maltractar certes parts íntimes de la gent legislant què és i què no és genuí del Carnaval de Vilanova. Sinó, teniu una solució, molt respectable, continueu donant pel cul amb les vostres arengues contra els gamberros de la merengada, contra els borratxos de l'Arrivo, contra les batucades, contra el lluentons, contra els que no porten barretina per les Comparses, contra els qui passen del Vidalot, contra els habitants de Sitges...continueu, vosaltres també teniu el dret de continuar, ara bé, reflexioneu i admitiu que tots els altres, la resta de la ciutat, també té el dret de continuar al seu aire, és a dir, passant olímpicament de vosaltres i de tot. Carnaval en essència.

UN EI PER LES COMPARSES DE NIT

A la nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú, s'acosta Carnaval. Des de l'any passat que per uns quants aquesta festa canvià alguns paràmetres. Un bon dia un grup de joves pensaren en unes comparses de nit, i anaren posant fil a l'agulla, convocant unes quantes entitats de gent jove i la cosa anà creixent. El primer pressupost de les Comparses de Nit fou de zero euros. La txaranga "This-Tracció" col·laborà tocant gratuïtament, i l'ajuntament demanà una fiança de 200€ retornables que no es retornaren. Es veu que la neteja dels carrers costà alguns euros més. El sopar dels músics, certs materials i treballs per la bandera anaren a càrrec de les butxaques dels instigadors. L'assegurança de l'acte ja estava coberta per les respectives assegurances de responsabilitat civil de les entitats organitzadores: Bordegassos, Falcons, Geganters, la Unió Vilanovina i can Pistraus.

Enguany, vista l'experiència i resposta positiva de la gent, havíem de posar una altra bandera i una altra txaranga (la Zebrass Marching Band). Això, vol dir, que les dues txarangues, tot i ajustant el preu, haurien de cobrar 400€ cadascuna, més la fiança de 200€ que ens demana l'ajuntament, la cosa puja als 1000€, que hauran de sortir de les respectives aportacions de les entitats organitzadores (Bordegassos, Falcons, Geganters, la Unió Vilanovina, Endimari, Tric i Festuc), d'algunes bars col·laboradors i de l'aportació voluntària de la gent. En tot aquest procés ha sorgit una frase, escrita per Magí Signes, un dels instigadors, que és força representativa i explicativa de la filosofia d'aquesta nova festa: "Les Comparses de Nit van néixer i seguiran vivint amb l'objectiu de ser lliures, participatives, alternatives i gratuïtes". En aquest sentit, tenim tots clar que el model d'aquest any és el límit fins a on es pot arribar: dues banderes i dues txarangues amb un recorregut que va de la plaça Pau Casals fins la Lledoners, passant per les places de les Cols, dels Cotxes, de la Vila, dels Carros i de la Miró. La qualitat, l'esperit i l'essència s'emmarca en aquests paràmetres. A partir d'aquí, si hom volgués fer créixer encara més la nit del ball de mantons al carrer, doncs haurà d'organitzar tantes comissions com fagin falta i tants recorreguts, banderes i txarangues com creguin convenients. La gent, el poble, sap perfectament quan i com s'han de fer les coses.

Recordem que qualsevol persona pot participar-hi, ja que no hi ha inscripció prèvia, i els comparsers poden anar amb el vestuari de qualsevol de les entitats vilanovines. Només es demana portar un simple saquet de caramels per la guerra final. Així de senzill i planer.

Si durant el dissabte que ve, 15 de febrer, passeu per la Rambla i veieu una barraca oberta, a l'alçada de la cantonada de l'avinguda Francesc Macià, podeu treure el nas. Veureu la bandera feta per l'any passat, una capsa de cartró per recaptar la voluntat popular que ajudi econòmicament a la festa i, si us ve de gust, podrem prendre una cervesa junts. Així de senzill, casolà i proper. Ens anima fer les coses artesanalment, les entitats organitzadores els agrada aquesta llibertat que, com tot, té el preu del risc i dels abismes d'última hora, però que reconforta quan veus la resposta de la gent. No ens resignem, somiarem desperts fins on calgui, fins on fagi falta, pas a pas, sabent les limitacions i sense voler grans èxits ni grans massificacions innecessàries. La nostra humilitat ve de lluny, n'hem vist i en veurem de tots el colors, i aquestes set entitats organitzadores tenen una fusta preuada, la de navegar a contracorrent tot i les adversitats. L'adversitat més gran, no és econòmica, ni logística, és mental. La mentalitat oficialitzada d'una certa part de Vilanova que de per si és poruga i adversa als canvis i a les novetats. Per sort, totes aquestes entitats i gent organitzadora, els instigadors, es remeten a l'altra gent, la gran majoria, que habita aquesta vila. Per sort, Vilanova s'ha fet gran, i els paràmetres que eren normals fa trenta anys, ara ja són uns altres.

Per cert, els recorreguts de les banderes els continuarem marcant amb rotulador, com a casa, vaja.