SANT QUINTÍ

"Venite, venite...", "que las nubes ya se acercan con muchísimo rumor...", són fragments agafats al vol dels parlaments del "Típic" del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, cantarelles i recitaments que es pogueren escoltar i gaudir el passat dissabte de la mà d'antics i vells diables del poble. Els més veterans ja es posaren el públic a la butxaca des del primer moment que aparegueren a la plaça. Tot plegat en el marc de la Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments que se celebrà a Sant Quintí.

Fa uns anys que coneixem el Ramon del Vilà, ell sigué dels diables durant més d'una vintena d'anys, que no és poc. Ell ens explicà tota la seva història i peripècies des dels anys setanta fins a inicis dels 90. En Ramon és qui, amb altra gent de la colla, afrontà la renovació dels diables de Sant Quintí, sense perdre, això sí, el seu caràcter, el seu vestuari, la seva iconografia, la seva essència. Aquella colla dels anys 80 va fer moltes sortides arreu de les comarques del país, fent cercaviles, correfocs i, a vegades, parlaments i tot. D'aquella època són els nous estris que encara ara són la base d'admiració i respecte per part de la gent, sobretot destacar la cara-calavera de ferro amb capacitat per més de 200 carretilles, la vareta amb foc que el llucifer es posa a la boca per finalitzar els versos i uns quants ceptrots més que es van construir durant aquells anys. És a dir, els diables de Sant Quintí sigueren conseqüents amb els temps que es vivien i es posaren les piles a nivell pirotècnic i de funcionament, una dinàmica que, per sort, encara segueix l'actual colla. L'altre dia, quan es pogueren veure els vells diables pels carrers, es podia admirar la dinàmica d'un encenedor que no parava de calar foc a les maces que veia amb el coet posat, amunt i avall de les dues fileres, fins al punt que els qui traginaven les caixes amb les carretilles havien d'incrementar el ritme i, al mateix temps, mirar de reüll cap enrere perquè el llucifer de barbes blanques, en Ramon, sortia corrent amb el ceptrot encès. I els bossers de Tarragona anant aixecant els braços en senyal d'alerta...Sí, sí, tot i que els anys passen i ens fem grans, els veterans diables demostraren que els carrers encara es fan petits al seu pas.

Al nostre amic Ramon mai li podrem agrair del tot la seva ajuda i informació donada sobre l'època que ell sigué llucifer, una documentació compilada en el petit recull "Postals d'Oblits", editat el 2010 per l'Emboscall. D'uns anys que els caps de setmana d'estiu es convertien en veritables "tours" per les carreteres del país, fent que els diables de Sant Quintí anessin sonant "con muchísimo rumor", esdevenint temibles, aplaudits i estimats, fins al punt que algunes viles no volien altres diables que ells, perquè allà on anaven ja deixaven petjada.

Tot aquell esperit va perdurant i com cada any, si llucifer vol, estarem amatents i expectants a la cantonada de la carretera per veure'ls pujar durant la nit del tercer divendres d'agost, l'hora del correfoc de Sant Quintí, un dels pocs actes populars que encara aguanta aquella pàtina d'encís peculiar d'una època on els correfocs eren lliures, intensos i plens de corredisses.

Fotos d'Eloi Ribas penjades al facebook del Ball de Diables de Sant Quintí.

EL DESENCADENAMENT D'UNA IDEA

La nit de sant Joan suposa tot un símbol històric de revitalització i recreació de les festes populars a Reus. Tant el Carnaval com l'esmentada nit sigueren els punts de fuga on s'aglutinaren un seguit de joves que tenien certes inquietuds per transformar la festa al carrer i dotar-la d'uns paràmetres més participatius i oberts, amb clara oposició i distanciament vers els estaments oficials del moment. Un jovent, que a partir de les seves relacions personals entre uns i altres, anava teixint una xarxa que donaria un seguit de col·lectius i grups que conformarien tot un moviment procliu a trencar vells esquemes. La publicació satírica "Tururut Viola", el grup d'animació "Taronjada Natural", la revetlla de sant Joan, la recuperació de la Palma com a espai social i cultural, l'entitat Carrutxa, la Cabra de Reus i la cercavila de foc, són alguns exemples de tot aquell procés.

En algun cas a tots aquells joves se'ls ha anomenat "primers pobladors postfranquistes de la cultura i les tradicions populars al carrer".

Ens centrarem aquí en el desencadenament de la nit de sant Joan a Reus, i en concret d'aquells inicis.
Sigué a partir de 1977 que l'Agrupament organitzà les revetlles de sant Joan a la petita plaça del Castell, molt a prop del Mercadal. Aquelles primeres revetlles, allunyades de la oficialitat, sigueren el caldo de cultiu idoni i procliu pel que vindria durant els posteriors anys, i suposaren el punt de trobada de molta gent jove que confluïa amb certes idees i inquietuds.

Posteriorment, cap a finals de 1978, es muntà el grup d'animació "Taronjada Natural", col·lectiu que portà a terme una sèrie de cercaviles i d'accions de teatre al carrer. Dins d'aquesta dinàmica, sorgí la idea de muntar una mena de cercavila de "bruixes i dimonis" pel casc antic i que sigués el preludi del ball de revetlla a la plaça del Castell. Així, per la nit de sant Joan del 79 sortí una experimental cercavila composta per músics, màscares, personatges teatrals i una mena de boc o cabra amb cap de cartró i el cos de roba que conformava una figura vertical a mode de gegant i sense foc.

A inicis de juny de 1980, una sèrie de joves reusencs pujaren a la Patum de Berga, festa ja referencial aleshores per tota aquella gent que s'interessava per la festa i la cultura popular. Sigué baixant de Berga, que sorgí la idea de construir una mena de Cabra de foc. Les inspiracions directes sigueren les guites de la Patum, amb el seus colls llargs i el seu particular joc i dinamisme entre el públic, i aquella figura de cabra ja construïda anteriorment per Taronjada Natural. De la conjuminació d'aquests dos referents es portà a terme la construcció de la nova figura, això sí, com que es volia que sortís per la nit de sant Joan, doncs la cosa anà ràpida i de forma bastant rudimentària. Mà de tela metàl·lica, paper de diari encolat...Al mateix temps, s'agafaren uns vells sacs d'avellanes, procedents d'un magatzem, i es confeccionaren una mena de cassaques, decorades amb motius màgics (l'escombra d'una bruixa), astronòmics (el sol, la lluna, estels) i d'altres siluetes pròpies de certs personatges fantàstics relacionats amb la nit de sant Joan (dimonis, bruixes, rat-penats, dracs...). Aquestes cassaques servirien pels portadors/es de la Cabra.

Durant la nit de sant Joan de 1980, organitzada ja per la Coordinadora d'Entitats per unes Festes Populars, sortí l'anomenat "Cercavila Màgic", on per primera vegada s'utilitzaria el foc pirotècnic mitjançant la nova Cabra, un parell de carretillaires (vestits amb bates, barret de palla i el civader amb els coets) i un altre amb un vestit vermell de diable. Tots plegats llençant espurnes i espetegant coets pels carrerons del casc antic.

Durant aquells anys es tenia el costum de fer una xiulada popular pel Tomb de Ravals, acte reivindicatiu i festiu tot just quan s'acabava la revetlla a la plaça del Castell, i després molts anaven a menjar truites a la Boca de la Mina per veure sortir el sol a trenc d'alba, un acte plenament solsticial. Aquest indret de lleure i passeig amb alguna font, situat a les afores de la ciutat, és on hi ha ubicada l'entrada a una històrica mina d'aigua que s'abastia antigament de la riera de Maspujols i que s'havia aprofitat per una sèrie de molins fariners, regadiu...

L'any següent, el 81, l'acte de la cercavila ja agafà el nom de "Cercavila de Foc", que encara perdura, on hi participà la Cabra (refeta de nou perquè la primera s'havia fet una mica cuita-corrent) i la nova colla de Ball de Diables de Reus, el qual es formà a partir d'aleshores com a col·lectiu estable. Aquell 81 ja apareix Carrutxa i l'Escola d'Art com a organitzadors de la nit de sant Joan.