El sistema oficial se sol blindar a si mateix en un ritual endogàmic repetitiu on qualsevol idea nova és tractada d'amenaça vers la festa.
Durant el franquisme la Festa Major era organitzada per l'Ajuntament. El 1979, amb els primers ajuntaments democràtics, es canviaren aspectes del programa d'actes: es deixaria de fer l'anada i sortida d'ofici, tornaria a sortir l'herald el migdia del dia 4 pel pregó i es continuaria amb el model del Vot del Poble (on parlen el rector i l'alcalde) que s'havia instaurat des de finals dels anys 60 en substitució de la processó. El 1980 es funda la Comissió de Promoció i Recerca de la Cultura Popular amb la participació directa d'entitats i persones nomenades directament per l'Ajuntament, una comissió presidida per la regidora de cultura d'aleshores. Aquesta mateixa comissió, al llarg dels anys 80, s'anà desinflant de gent i, entremig, es modificaren o remodificaren alguns actes: es creà el convit a la festa del dia 4 al migdia i el 1992, degut al canvi polític a l'Ajuntament, es tornà a celebrar l'anada i sortida d'ofici. L'esmentada Comissió, molt minvada de participació real de les entitats i molt depenent de la regidoria de cultura, durà fins el 1996, l'any abans, el 1995, es redactà el primer Protocol a càrrec de la Comissió i la regidoria de cultura i es publicà al programa d'actes d'aquell mateix any. De fet el Protocol no l'havia demanat ningú de forma majoritària ni pública, va sorgir perquè l'ajuntament i la Comissió ho volgueren així. Curiosament, no serà fins la tardor del mateix 1995, una vegada ja s'havia publicat el Protocol, que l'Agrupació de Balls Populars organitza el primer debat del model, fet sorprenent i que no portà enlloc.
Quan la Comissió es dissol el 1996, l'any següent, el 1997, ja són els primers set pabordes que organitzen la Festa Major d'aquell any. Tres els anomena l'Ajuntament, tres més les entitats de les cercaviles i els tres restants les altres entitats de la ciutat. Unes votacions que cada vegada resulten ser més endogàmiques, pactades i per pur formalisme.
Cap a finals dels anys 90 s'organitza un altre debat sobre les festes en general, tocant Carnaval, Tres Tombs i Festa Major. Tampoc no aportà gran cosa, tret del mateix gaudiment de celebrar-lo.
Cap a finals del 2003 s'organitza un altre debat únicament sobre la Festa Major d'on sorgiria espontàniament la gent que, a títol individual, es configurarien com a Comissió d'Elaboració del Nou Protocol, és a dir, s'hi va poder apuntar tothom qui volgués. Durant el 2004 s'anaren celebrant les reunions de la Comissió, però ja es podia veure que allò també era, en certa manera, de cara a la galeria: certs punts eren intocables i renovar a fons aquell document ja era. aleshores, tasca molt difícil. D'allà sorgí una idea proposada pel mateix ajuntament, en coordinació amb l'Agrupació de Balls Populars, de crear la Comissió del Protocol "els savis", que serien nou persones sorgides d'entitats de cercaviles, de les altres entitats de la ciutat i pel mateix anomenament de l'ajuntament, fins arribar a 9 persones. S'ha de dir que les primeres nou persones, en part, sorgiren en aquelles mateixes reunions del nou protocol. La majoria allí present, doncs, malgrat la disconformitat que alguns ja teníem vers aquest model i encorsetament de la festa, va voler que el protocol continués amb aquells paràmetres oficials i que a més es creés aquest nou ens anomenat "Comissió del Protocol", els membres de la qual, en teoria tenien una limitació de 5 anys, però la seva durada en el càrrec pot ser il·limitada. Les funcions d'aquesta Comissió, que en un principi semblaven que eren només de supervisió i opinió si s'esqueia, actualment tothom ha pogut comprovar que entre el 2010 i 2011 ha promogut una revisió del Protocol i un nou document, per si no n'eren pocs, que resulta ser un altre protocol sobre la figura dels Pabordes, tots dos documents ratificats pel ple municipal el passat 2011.
El 2005 encara es tingueren les ganes d'organitzar un altre petit debat sobre el model de Festa Major, en aquell debat poguerem gaudir d'escoltar el qui fins ara ha sigut l'únic paborde que ha plegat durant el seu càrrec i que ha sigut crític de manera pública vers el sistema, en Pep Baig.
I així, d'aquesta manera, se'ns presenta aquest nou debat sobre el model d'organització i gestió de la festa major.
Ara per ara l'únic ens que pot modificar el Protocol és l'anomenada Comissió. Ara per ara és només l'ajuntament qui pot modificar el model de Festa Major, per això ja es donen per suposats que certs aspectes són intocables: actes tradicionals, pabordes...Serà el proper 29 de maig que la regidoria de cultura emetrà la proposta, de moment tancada sense dret al debat ni modificació, que es cregui oportuna després d'aquests debats.
Mala peça al teler perquè en aquesta ciutat hi han unes quantes persones que maldaran per fer creure que el sistema imperant és el millor de tots.
Mala peça al teler perquè molts i moltes que critiquen profundament l'actual model ho fan només en petit comitè i, de moment, no tenen la valentia de fer-ho obertament en un debat públic.
Mala peça al teler perquè les ponències ahir presentades no eren prou representatives de les diferents opinions que existeixen vers la nostra festa major.
Veient el panorama, d'aquest peix que es menja la cua, d'aquest sistema endogàmic tancat en ell mateix, només ens queden alguns punts de fuga:
1-Organitzar unes jornades autèntiques de debat per contraposar i fer xocar, fonamentadament i en igualtat de condicions, les diferents opinions i visions possibles sobre la Festa Major. Aquestes jornades donarien uns documents de treball i unes decisions consensuades en assemblea que podrien donar peu o no a la creació i constitució d'una nova entitat que funcionés com a coordinadora dels balls, entremesos i entitats de la ciutat. Seria aquesta entitat, amb estatuts propis i funcionament assembleari, la que es perfilés com a pal de paller de l'organització total de la festa major i que pogués parlar de tu a tu amb l'ajuntament i al sistema actualment imperant. D'aquesta manera es podria assegurar la participació directa de la societat civil i la sempre discussió de documents com el mateix Protocol, si és que aquest s'acordés que ha d'existir.
2-Si cap de les propostes aquí esmentades funcionés, encara ens quedaria que les entitats i persones a títol individual que vulguessin poguessin organitzar, paral·lelament als actes establers oficialment pels pabordes i ajuntament, una Festa Major alternativa de nou format i abarcant tots els àmbits que siguessin possibles, és a dir, una festa major organitzada directament pel poble d'una forma lliure i sense traves ni recargolaments sistèmics.
