CARNAVAL, LA FESTA MAJOR DE VILANOVA

Ara que els tenim tots morts (els Carnestoltes) entrem amb la nostra particular arenga a totes aquelles persones que s'han fet seu el Carnaval de Vilanova i la Geltrú. No ha estat fàcil i ara més que mai es demostra que una nova joventut, agradi  o no agradi, li està donant el tomb a la festa. Sap greu que un mitjà de comunicació local com el nostrat Diari de Vilanova , certes entitats ancorades en un passat llunyà i d'altres persones i personalitats de la nostra cultura no vegin, o no vulguin veure, que els temps estan canviant. Comparar l'Arrivo amb un botellón és no voler entendre de què va la cosa. 8 atencions sanitàries pel tema de l'alcohol a l'Arrivo del divendres creiem que no mereixen titulars catastròfics ni enquestes de dubtosa participació ciutadana. Algú pot xifrar la participació total de persones a l'Arrivo? Perquè allò era una riuada de gent de totes les edats, de totes. Que s'hagi d'anar treballant i vigilant el consum d'alcohol als menors, totalment d'acord, ara bé, d'aquí a passar a llençar la pregunta que si s'ha de prohibir la consumició d'alcohol a l'Arrivo...és passar-se un bon tros. Què hi deu haver en aquest acte que últimament molesti tant i tant a certs sectors d'aquesta Vilanova profunda i endogàmica? És una pregunta de difícil resposta. Però s'anirà perfilant amb els anys i ja comença a donar símptomes paranormals, com la mateixa escenificació a la plaça de la Vila. L'Agrupació de Balls Populars es devia pensar que estàvem als anys 80, allò ja no lliga amb la societat actual ni amb la majoria de jovent que engrandeix l'Arrivo. Vilanova s'ha fet gran i els temps evolucionen, i allò que era lícit i atractiu fa trenta anys ara ja no ho és tant o gens, i precisament aquest factor és el que dóna vida a la festa popular, si és que estem preparats per assumir que sigui popular de debò i no pseudopopular (només d'uns quants que es creuen tenir la veritat absoluta quan invoquen la tradició o la santa inquisició). Precisament el Carnaval és la festa paradigmàtica per excel·lència que no entèn d'aquestes coses, Carnaval és per essència renovació, dins d'uns marges generals que la societat assumeix com a seus i vàlids, però en constant evolució. En comptes d'estar eufòrics de tenir una de les millors arribades d'en Carnestoltes del país, s'engeguen debats estèrils, repetitius i cansats. Can Pistraus fa uns anys us va retratar a tots: Mamuts i Mofetes, l'etern debat. Però sabeu què? Mentre debateu i critiqueu a tort i a dret, van passant els anys i el Carnaval de Vilanova va tirant i tirant, la gent jove, en gran majoria, ja passa bastant o molt d'aquestes patranyes, d'aquestes carrinclonades de pa sucat amb oli. La festa s'ha fet gran, s'ha aixemplat i el poble ja la comença a anomenar com la real i veritable "festa major" de la ciutat. No siguem curts de mires, pensem en positiu per arreglar els defectes que sempre hi seran, i deixem que la societat respiri com li plagui.
Les entitats, poques per sort, que es volen ancorar en temps pretèrits hi haurà algun dia que es trobaran rídicules davant d'una marea imparable de gent que ja viu la festa d'una altra manera, agradi més o menys. Del contrari, cauríem en l'error d'imposar, cosa que ja havia passat en uns temps no massa llunyans, i ens tornaríem més papistes que el papa. El Carnaval de Vilanova està prenyat d'una altra nova vida, respectem-ho, gent jove i gent gran amb esperit jove, gent de totes les edats, barris i condicions. Què volem més? Si a certs mamuts nostrats se'ls acudeix algun invent del TBO per modificar la corrent pot passar dues coses: que ells i corrent surtin disparats aigües avall o que acabi assecant-se allò que corria i tenia vida. Aleshores no ens queixem, si us plau, que se'ns more el Vidalot o que a l'Arrivo hi circulen quatre entitats i algun fantasma de llençol. Per cert, als del Diari recordar-los que l'Arrivo no està feta per l'espectador només, sinó bàsicament per participar-hi activament.

Apa, salut i llarga vida al Carnaval!!

PAÍS DE CARNAVAL

Amics i coneguts, benvinguts a la setmana de l'any, benvinguts al Carnaval de cada dia.
Què us ve de gust? Una mica de xató? Alguna declaració televisada? Mireu, les coses estan com estan, però diuen que el Carnaval torna a venir, i això és sinònim que a casa nostra (la vostra també si voleu...) hi ha tensió, nervis.

La Mamarratxa, tot són rumors, diuen que vindrà vestida de fada a fer-nos somiar, amb ella ballarem cançons de sucre, d'il·lusions infantils i innocents, ens regalarà gominoles i quan ens fagi l'ullet així, esclatarem a riure feliços, la nostra iaia és màgica i dolça, i només n'hi ha una. Gràcies a la seva bareta màgica, farcida de serpentines, globus i núvols de fira, pot posar a ratlla les bruixes dolentes i avorrides, harpies sàvies que ja formen part dels nostres malsons casolans. Gràcies Mamarratxa, ballarem sempre amb tu i et farem petons de tant i tant que t'estimem. Però les altres, mortes d'enveja, no paren. La Camacha i l'Ortega, bruixes de nit i d'escòries, ens inquieten cada dia. On la Mamarratxa hi posa amor i felicitat elles ens roben els nostres pocs caramels que ens queden per les Comparses del diumenge. Mira que són dolentes...Fins i tot, la nostra fada bona ens renya quan se'ns escapa l'expressió "ens roben", i aleshores, amb la seva bareta ens pica les mans i ens fa anar calents al llit. Quan això passa ens escapem plorant cap a la nostra habitació, i quan ajustem la porta, per aquella petita escletxa que ens queda d'aire cridem: collons que ens roben!!

La Mamarratxa és molt amiga del Tripulant, un ésser entre humà i..., que és el qui ens guia. És com el nostre pare, de fet, ens fa de pare, avi, tiet, besavi..., li agrada molt tenir-nos protegits i avisar de quan ve tempesta. Quan sigué el seu aniversari el seu pare li regalà un timó nou de trinca perquè el vell ja no servia per a res, l'havien gastat massa amb el seu vaixell, el Majestic, i ara amb el nou l'embarcació es podrà conduir de forma més còmoda i elegant. A vegades, la Mamarratxa i el Tripulant surten junts de vol amb helicòpter per veure el país des del cel, un dia fins i tot feien tard a casa seva i hagueren d'aterrar de manera forçada al jardí del davant. Aquell dia el Tripulant es despentinà una mica i se'l va poder veure una mica molest per l'aterratge forçós.

Tots ells tenen al seu servei el nostre personatge preferit, el qui ens obre l'escola cada dia i és el majordom  controlador que tot estigui en ordre, el Felip, per servir-los. Ell sempre va carregat d'espolsadors, picamatalassos i escombres, ho deixa tot net de brutícia, és un malalt de la neteja. Un dia se li va posar al cap l'obsessió de netejar tota la plaça Catalunya, una de les més grans del país, i la deixà immaculada. A dins l'escola la nostra "senyu" és diu Rau-Rau i té unes dents molt grosses que quan parla i riu fa molta gràcia. Abans d'entrar a la classe ens jura i perjura que estiguem tranquils, que el català continuarà sent la nostra llengua a l'escola, però nosaltres no ho tenim gens clar i notem que ens enganya, i una professora no pot dir mai mentides!! Ella té un alumne predilecte, "l'ampollón" de la classe, en Curull. Però a nosaltres en Curull ens fa molta i molta ràbia, sempre està aixecant el dit, ho sap tot i a sobre és impertinent, no juga mai al pati i només estudia i estudia, per això porta ulleres.
Després hi ha el profe de mates que és un home molt gran i lleig, quan parla no se l'entén i a vegades es queda dormit a l'aula, fins i tot un dia va mig roncar. Sempre està rumiant i fa càlculs a la pissarra que ningú no pot comprendre. Li diuen Collell, o alguna cosa semblant, però per nosaltres és el doctor Zennon, perquè ens recorda un professor i inventor boig dels còmics.

L'Om és el nostre confident de secrets que després els fa córrer per arreu, és el nan que ho sap tot i ho explica tot, bocamoll de mena, té el cap una mica gros per ser de Mataró i li agraden molt els canelons. Per la seva talla petita es vol assemblar al Tripulant, per això sempre el veureu pel seu costat i fent saltets per ser més alt, però tot intent resulta inútil.

Tots ells viatgen pel país gràcies al senyor Record, que ve de Sant Cugat, allà on la crisi hi passa una mica de llarg, com els trens. El senyor Record de petit jugava amb trens de miniatura i s'ho passava molt bé, ara, amb el mateix esperit d'infant, juga amb els trens més grossos, els que porten gent a dins de carn i ossos, i clar, passa el que passa, a vegades descarrilen, topen...Fins i tot algú ja ha prés mal, però no passa res, ja hi estem acostumats i fins i tot té la seva cosa divertida, mai saps què et trobaràs i així trenquem la rutina horària que tots els trens vagin a l'hora. Un dia estàvem a l'estació i vam veure marxar un tren buit direcció Barcelona. És molt divertit.

Bé, ja ho veieu, tota aquesta gent amiga nostra "se las trae" i molt, són capses de sorpreses que cada dia et surten amb una de nova. A vegades ens renyen, a vegades ens acaronen, i sempre ens repeteixen de forma obsessiva que encara no estem preparats per emancipar-nos, que encara som massa cadells, massa petits per anar sols i buscar-nos la vida. Nosaltres, obedients com som, acotem el cap i marxem a l'habitació pensant que demà ho tornarem a intentar. I sabeu què? Algun dia ho aconseguirem, ja ho veureu.

Benvinguts, doncs, al país del Carnaval!! Aquell que sempre et té preparat un somriure, una carícia i un cop de bastó!!