Si llegiu l'article "Restes del naufragi" de Jordi Jané al Volt de Pista del Punt-Avui d'avui 9 de novembre (des d'abans de vacances que només llegeixo les notícies referents a cultura, obviant notícies televisives i de diaris d'abast nacional) us trobareu amb aquest titular: "Perilla la continuïtat del Centre de Creació i Residència La Vela a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, un dels pilars del Pla Integral de Circ".
Carai, ens cau la cara de vergonya, s'enrojolen les galtes i la perplexitat es converteix en emprenyamenta.
Que aquest govern autonòmic provincià de petits cadells de baixa estopa i moltes pretensions està portant a l'ofegament un país sencer és cosa sabuda i, pel que es veu, acceptada amb ressignació catalanesca per una bona part del país. Mentre no ens faltin els canelons a taula no hem pas de patir, mentre poguem anar amb l'americana de pana al nostre Palau no ens hem pas de preocupar, mentre tinguem papes i mames que encara, si poguessin, ens farien el petó de bona nit i ens acurrucarien, no ens hem pas d'indignar, i si algú ens ve dient que la cultura s'ofega doncs li arriem que l'ecosistema cultural només hi té cabuda la dignitat de les expressions amb "classe", que és el mateix que dir "això del circ és cosa de micos". Normal, molts d'aquests nois que ara comanden la nostra comunitat amb timó els únics pallassos que deuen haver vist durant la seva vida deuen ser el Miliki i Fofito (amb tots els respectes per ells) i encara gràcies. La gent apàtica, submisa, acrítica, obedient i obsessionadament assenyada difícilment, que no impossible, tendirà a poder tenir una mínima sensibilitat per aquest art total que anomenem circ, i més encara si li afegim el nou circ contemporani que s'està forjant des de finals dels anys 90. És més, a algun d'aquests polítics a vegades se'ls escapa l'expressió despectiva que "això no és un circ" (?), què els deu estar passant pel seu magí de ballada de sardanes després de la missa de dotze, de tortell amb la iaia, d'havaneres amb camisa de suquet de peix i fires de mostres d'accent caspós? Vés a saber...
A nivell local, la resta de mortals, veiem amb estupefacció com una ciutat agafa l'autopista descarada cap un turisme diuen que de "qualitat" (?), que la C-15 quan l'inaugurin posaran una d'aquelles cintes llargues, que es barreja l'art d'en Guinovart amb informació d'estació nàutica, que la fira de mostres del franquisme continua sense tenir un àmbit cultural digne i que la única obsessió del govern municipal són les places hoteleres, el passeig marítim, la restauració, el comerç enfocat al turisme i...., de tant en tant, pregonar que Vilanova és XIX, i tant, amb això l'encerten plenament, som XIX de mentalitat i acció, i aquí ens hem quedat. Certes persones que han volgut o intentat canviar una mica aquesta rutina vilanovina de només perdre's entre cortines plenes de pols i romanticismes de llibreria vella han hagut de plegar veles perquè aquesta ciutat de moment és curta de mires, vull dir que no hi ha manera. Falta molt de treball, energia, il·lusió i visió. Vilanova i la Geltrú va i ve segons el govern municipal de torn, sense tenir un projecte cultural sòlid de ciutat, començant per la necessitat d'un institut de cultura i una mirada d'ocell en global. La irregularitat, les provatures, la impaciència, la falta de continuïtat en moltes coses han provocat que Vilanova s'hagi convertit en un petit regne de taïfes on tothom li fot per on pot i sense cap mena de full de ruta comú on mirar i per on caminar. Així estem i així som. I els diners es tenen pel que es vol.
Algun d'aquests dies parlant amb gent sortí el tema de les sínies de la Geltrú que es tiraren a terra. També de la sínia de ca l'Andreu del carrer de les Tires que és ara un solar ple d'herbes...Després ens preguntarem on poder realitzar exposicions, arts escèniques, nits d'estiu amb propostes culturals a l'aire lliure a redós d'un pati amb pou, després ens lamentem que això i allò altre ho hem perdut, com la Vela, que ja perilla..
I sí, nosaltres som dels que pensem que Vilanova ha de ser contemporània o no serà, i això vol dir obertura de mires, treballar molt, parlar molt, ser molt humil (cosa que sembla bastant difícil en alguns regidors) i només pensar en clau de futur, és a dir, en l'àmbit cultural difícilment els fruits es recullen al moment, primer s'ha de picar molta pedra i tenir molta paciència. Creiem que la societat i la cultura s'ho mereixen, i no serà pas per falta d'actius.
