Al llarg de la història entremesos i balls populars han estat utilitzats pels poders de torn, tant civils com religiosos (només cal pensar en les fastuoses processons de Corpus o en les desfilades de demostració folklòrica regional de la dictadura franquista), fins i tot en l'actualitat passa, en alguns casos, que depèn de quina colla o entitat és d'una certa ideologia concreta o d'una altra, i cadascú acaba anant a parar on més afinitats pot trobar.
El 1902, quan Barcelona celebrà aquell primer concurs de "gegants, nanos i monstruos típichs", tot i siguent una iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, els qui hi ficaren cullerada sigueren els regidors regionalistes encapçalats per Cambó.
Els castellers també se'ls ha utilitzat i utilitza com a símbol, cadascú des de la seva òptica política, i ja no cal parlar de certs cartells i programes d'actes de festes on, depèn del moment històric, hi apareixen uns símbols o uns altres. Fins i tot els gegants han arribat a canviar de vestuari segons els gustos o interessos polítics.
Arrel de la revitalització contemporània de les festes populars, ara fa trenta anys, el sol fet de fer algun tipus d'acte festiu al carrer o de pertànyer a algun tipus de col·lectiu d'aquest àmbit ja era de per si una declaració d'intencions. Es venia d'uns anys molt difícils i el simple fet de perdre la por i conquerir el carrer com a espai de trobada i vivència col·lectiva ja era, de per si, política (podria ser més o menys conscient, però política al cap i a la fi).
Els temps han anat canviant aquesta percepció. Passats els anys els punts de fuga es multipliquen i ens trobem amb un panorama on hi ha una mica de tot. Hi ha entitats que es declaren "apolítiques", fins i tot un acte festiu es pot declarar "apolític" (que preferiríem que es digués "apartidista", però tot es confon); hi han actes festius declaradament polítics, d'un fort contingut ideològic; existeixen també festes populars molt polititzades i esdeveniments polítics on hi actuen elements festius...
Fa trenta anys no es veia cap drac, ni cap figura festiva amb el símbol de l'estelada o la senyera. Molta gent d'aleshores expliquen que ni calia, potser pel que explicàvem abans, potser perquè encara ens faltava carretera per córrer, el fet és que ara ja són bastantes les colles que per algun lloc o altre mostren o ensenyen aquests símbols, tant pot ser mitjançant mocadors, samarretes, pantalons, sobre la mateixa figura...Tant poden ser diables, bastoners, grallers, dracaires...tant és, per arreu hi són presents, i cada vegada més. És la manifestació espontània d'una certa ideologia a nivell personal dins d'un col·lectiu o la manifestació més o menys consensuada d'un pensament polític a nivell d'entitat. Dependrà del lloc i les persones que es posin o no d'acord en totes aquestes formes. Fins i tot la proliferació de trabucaires durant els últims anys podria tenir motivacions que caminen paral·leles dins dels àmbits festius, tradicionals, històrics i també polítics.
Els versots (o versos satírics) dels balls de diables, el mateix "Arrivo" i sermons del Carnestoltes, les cançons satíriques i crítiques de certes festes populars...conformen un altre compendi de manifestacions socials on la gent canalitza els seus pensaments i opinions (política també) vers els poders de torn o la comunitat en general.
El sol fet d'idear, dissenyar i organitzar un acte festiu, ja de per si, té (conscient o incosncientment) un cert component polític, una manera de veure i entendre el món, la societat i la cultura. Això passa molt amb els balls o concerts de festes majors, dependrà de qui ve a tocar hi haurà un tipus de públic o un altre.
Això sí, festa i política sempre han proporcionat moments de tot. A vegades, segons el color polític (que se li presuposa o que és declarat) d'una colla l'ajuntament de torn li proporcionarà més o menys diners de subvenció; un diable arrel d'un versot pot ser acomiadat d'un ajuntament o denunciat; en plena democràcia uns versots ja no calen que siguin censurats per ningú perquè des d'alguna colla ja hi ha l'autocensura quan el llucifer treballa a l'ajuntament i declara que ell allò no ho llegeix...; "guerres" d'estelades, banderes espanyoles a la bugaderia i senyeres que surten, s'amaguen, pugen i baixen dels balcons oficials, fins i tot estelades que es retiren a mitges perquè algú prèviament ha calculat que si l'alcade realitza un parlament en aquell lloc concret per darrera hi ha el risc que se'l pugui confondre amb un independentista; uns d'un drac que truquen enfurismats a una entitat perquè aquesta ha penjat uns cartells on hi surt la figura en qüestió i la paraula "independència" per allà posada, però resulta que un any després el mateix drac, amb la mateixa colla, es passeja amb una estelada penjada a la cua...; també els pregons i parlaments d'obertura de festes destil·len certa posició política, sigui quina sigui; i una carassa del moro Manani, arrelada com estava als jocs i costums del Nadal vilanoví, pot ser retirada per no "ferir sensibilitats" després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.
I tants altres exemples que servirien per dibuixar que festa i política van, volguem o no, estretament lligades, siguent la societat de cada moment històric la que decidirà si el component polític, inherent a l'organització social, sigui més o menys evident, sigui més o menys natural, consensuat, polèmic o indiferent.
