dijous, 31 de maig del 2012

INÈDIT

Passava pels carrers i començava a fer calor. La nit abans li vaig explicar al Roc que enguany  "per culpa de l'Ajuntament" no hi hauria Trapezi a Vilanova. La seva contesta d'un nen de cinc anys sigué..., bé, ja us la diré un altre dia. Però li vaig dir que per ofegar les penes (a hores d'ara ja en circulen tantes que l'aspiradora social no dóna per tant) doncs millor que pensessim en Sant Feliu de Pallerols, on hi surt una Mulassa que estira i arronsa el coll, com el nostre país. Ell s'ho anava imaginant. I que també ballaven uns gegants i uns cavallets, unes ballades que inclouen la "Matadegolla", entre d'altres danses. Tot això passa sempre per les dates de la segona Pasqua (la Granada, la de Pentacosta), quan també sempre s'escau la Patum del carrer de la Pietat de Berga.

Els pins, arbrets i petit hort (amb espanta-ocells inclòs) de l'escola pública (SOS) de davant de casa perfumen l'aire, i ja feia uns quants anys que aquest perfum volia dir que arribava el circ, el TRAPEZI. Abans de tenir el Roc hi anàvem fins altes hores de la matinada, a les sessions golfes, a la Vela..., després amb el petit anàvem seguint tots els números pels carrers i les places, fins allà on podíem, i alguna nit també queia, la última sigué precisament sota els pins de l'escola del davant. Un ambient acollidor, relaxat, de pau i harmonia amb la gent, d'encant social i cultural, de dimensió humana de les coses, amb poesia, art i alliberament. Tant senzill i tant complicat alhora. Tant Trapezi. L'espanta-sogres de torn de la regidoria ens alliçonà, tontos de nosaltres, que aquest tipus de festivalets no aportaven cap valor afegit, sinó només un dispendi de factures.

Certament l'horitzó més proper que s'albira, a cop d'ull, és un retorn paulatiu, però constant, a la Vilanova rància que mai havia mort del tot, vinga fot-li  "ferias de muestras", "ciudad turística con sus encantos de playas", festa medieval...., faradays major, petit, mitjà, esquifit, tip, tap..., faraday de dia, de nit, de vespre, de tarda, de dinar, de sopar, d'esmorzar i de berenar, faraday d'estiu, de tardor, d'hivern, de primavera..., faraday a la platja, al Foment, al llit, dins del teu cap, per tot arreu, com les medusses...i ara una altra "feria" anomenada "Temps de Vi", l'últim invent del senyor "auxili", amb tastos, música, en vaixell, a peu, i la "shopping night", que tothom sap que no copia, vaja, que és una originalitat més d'aquesta classe de gent que ara ens governa. Però tranquils, que si us avorriu durant les càlides nits d'estiu sempre podeu baixar al trajo de garbí i entaforar-se a la Daurada Beach Club de l'altre fantasma que corre per aquests verals, ja no vindrà d'un més...

Sí que vam intuir veure les banderoles negres, grogues i vermelles, que es penjaven per Trapezi a la plaça de la Vila, penjades a la plaça de les Neus, on aquest cap de setmana hi actuaven los Galindos, acte purament testimonial del que algun dia va ser Trapezi. Aquelles banderoles arrugades i brutes són el símbol d'una ciutat que no sap cap on va.





Així de memòria i de passada, recollim els noms dels diferents festivals-festivalets i d'altres actes més o menys del ram, com programes de lleure, cicles, fires, musicals... que durant aquests trenta anys de democràcia han nascut, perdurat o mort a Vilanova, tant organitzats des de l'ajuntament com des de les entitats: FIMPT, Estiu Mogut, Amalgama, Nosolsorra, Trapezi (i els festivalets de tardor i primavera i el circ de Nadal), Gal·làctica (després Attic-Fira dels Invents), MIC, Blanc, Didó, Festival del Xató  i de la Cuina d'Hivern (abans Xatonada Popular), Mercat Noucentista, Fira de Novembre, Faraday, Faraday Major, Faraday Tardor..., Manani Rock, Tingladu, Nowa Reggae, Serenates a la Geltrú, Ateveu, Mostra de Teatre Amateur, Festa del Cavall, Festa Medieval, Temps de Vi..., i segur que ens deixem d'altres. Què us sembla? Som moguts o no els vilanovins? De segur que ningú ja té cap dubte que això de ser una colla de llunàtics és cosa ben certa i demostrable. És la Vilanova de la "pasitos", endavant i endarrera, ara cap aquí, ara cap allà, i ara ja no sé on diantre sóc..., ara reculo, ara em llenço, ara m'he perdut i després ja ho veurem...

De passada dir-vos, ja que hi som posats, que la regidoria de cultura ha proposat, arrel del "procés participatiu" de debat sobre la Festa Major de Vilanova, que es creï una fundació pels pabordes (sense qüestionar la seva existència), que es debati el funcionament de la Comissió del Protocol (però sense qüestionar ni la seva existència ni l'existència del protocol) i que directament l'ajuntament organitzarà, sota la seva responsabilitat civil (pel tema de la nova directiva europea sobre manipulació d'articles pirotècnics) els actes de foc i de "litúrgia festiva" (nova denominació que encarcara més els actes que estan sota els auspicis del protocol). Vagi per endavant que, com que nosaltres no anem a fer amics ni vida social ens aquests afers, ni a caure més o menys bé a certes patums nostrades, sinó que únicament hem anat a defensar un cert model que, equivocadament o no (això és problema nostre), defensa una manera molt més clara, directa i participativa del poble en igualtat de condicions, doncs manifestar que fins on poguem (o fins on ens deixin) defensarem la idea de creació d'una coordinadora d'entitats, balls populars, entremesos i ciutadania en general que, de forma assembleària i formada per diferents comissions populars, organitzi i decideixi sobre tots els aspectes de la Festa Major de Vilanova. El paper de l'Ajuntament hauria de ser com el que té per Carnaval, posar la part tècnica, logística i pressupostària necessària per poder dur a terme els diferents actes. Ras i curt.



dimecres, 9 de maig del 2012

40 ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS GEGANTS DE LA GELTRÚ

Com s'explicava d'uns cabeçuts geltrunencs que havien existit antigament (els del senyor Pau), també els antics gegants del nucli, que havien sortit durant els anys 40 i 50 del segle passat, eren anomenats "els del senyor Juncosa". Aquests últims, pel que sembla, la parròquia de la Geltrú els vengué al poble de la Garriga, on encara hi passegen ara.

Amb la revitalització de la festa major de la Geltrú, a partir de finals dels anys 60 i els inicis dels 70, es convidaren els gegants d'Ordal pel 15 d'agost de 1971. Aquell mateix dia, en un esmorzar entre veïns geltrunencs i els geganters d'Ordal, sortiren a la conversa aquells antics gegants que havien existit. Arrel d'això sorgí la idea de poder construir uns nous gegants per la Geltrú. Dit i fet, un grup de persones de la comissió de la festa major i veïns començaren a construir les figures a base de cartró, fusta i roba. Els braços i les mans (ara ja centenaris) s'aprofitaren d'uns antics gegants de la societat "la Cuyna Vella", unes "relíquies" folklòriques que foren trobades dalt les golfes de mas Martí, sota el Montgròs. El gegant es diria Ulderich i la geganta Guisla i es vestiren de senyors feudals, ell portant la clau del castell a la mà i l'escut del nucli al pit i ella duent un ram de flors. Així es presentaren en públic durant la tarda del 14 d'agost de 1972 amb la presència dels gegants grossos de Vilanova i dels gegants d'Ordal.

Un escrit titulat "Els gegants tornen a la Geltrú", firmat per Mima i publicat al programa d'actes de la festa major geltrunenca d'aquell 72, ja s'inventava una contalla sobre aquests personatges:

..."És veritat que la història nostra sempre l'hem de conèixer amb una part de misteri i d'intriga per fer-nos-la més atraient. I sobretot quan es parla d'història de la Geltrú, d'aquell feudal i del vilatà que va voler ser lliure i va saltar el torrent. Imaginem, però, que la llegenda d'avui és al revés: el gegant cansat de jaure en uns soterranis foscos i humits (plens de rates), creu que aquell no és el lloc per la seva reialesa; salta la muralla, a la plaça del pou, i fuig a cavall cap a la muntanya. Potser algun dia els excursionistes en trobaran el rastre (petjades de vint pams). Sembla ser que la història mai s'acaba, torna a començar, i el fugitiu arrepentit o poderós revé per a veure els seus paisans. I aquí tenim que el nostre senyor torna avui, no pel seu propi peu, sinó per les mans d'un artista que en un any de treball ha donat forma (cara i ulls) al feudal de la llegenda i a llur muller (l'enganyada que en una pintura de l'època, diuen que portava banyes)."...

L'endemà, dia 15 d'agost, els nous gegants ja sortiren a la cercavila de la festa major geltrunenca, una sortida que a partir d'aleshores han fet sempre i acompanyats dels gegants petits de Vilanova i els d'Ordal.

Un altre escrit titulat "L'aniversari dels Gegants que tenen pessigolles als peus", firmat també per Mima i publicat al programa d'actes de 1973, ja ens informa del primer any d'activitat d'aquestes figures populars:

..."Aquests gegants tan grans, però que tot just han fet un any, us conviden a fer un banquet per celebrar l'aniversari. De primer plat menjarem bastons amanits amb cues d'àngel i petardos i coets. De segon ballarem una estona i farem córrer els cabeçuts. I de postres un bon plat de castells, grocs de mantega i blancs d'ensucrat."..."El primer any ha sigut cansat; festa gran a la Geltrú i al barri del Tacó, ballada a Sant Sadurní i una excursió per les Roquetes. I aquest Musté que amb la gralla ens fa ballar tot el dia i només ens deixa a l'ombra a l'hora de fer el vermut"...

Aquests gegants ja sortiren al primer Caramel, que arribà des de baix a mar durant el dissabte de Carnaval de 1974. Pels els anys 74 i 75 s'anunciava la seva participació a la festa major de les Roquetes i per sant Pere de 1975 anaren fins a Ribes per participar en una concentració de gegants de la comarca, pujant i baixant el carrer del Pi.

Pel mes de novembre de 1977 sortiren en motiu de la cercavila organitzada pel Congrés de Cultura Catalana. Tornaren a sortir pel Caramel de 1979 i del 1980, durant aquest darrer any ho feren abillats amb antifaços i globus a la mà al camp municipal d'esports. Entorn d'aquesta època també sortiren, en ple fred de gener, tant per sant Antoni de Vilanova com en una trobada de capgrossos i gegants celebrada per la festa major d'hivern (sant Pau) de Ribes. Fins i tot pujaren fins a Torrelles de Foix.

Ja entrats els anys 80, participaren en vàries trobades de gegants, molt freqüents aleshores: a les Roquetes; en motiu de l'estrena dels nous vestits dels gegants de Vilanova (per la festa major de 1983) i també el 1988 a Vilanova. Sigué a partir d'aquells anys, quan ja es formà la colla de geganters de la ciutat, que els gegants de la Geltrú començaren a sortir durant els dies 4 i 5 d'agost de la festa major de la vila.
Altres indicis i notícies vàries ens indiquen que potser sí que aquests gegants tenien pessigolles als peus, perquè per aquells 80 s'havien arribat fins algunes de les ermites de l'antic terme de la Geltrú: santa Magdalena i sant Cristòfol, on conten que s'hi banyaren els peus a la platja. Vés a saber...I, fins i tot, havien començat a donar algun tímid tomb pel voltant de l'església geltrunenca per Corpus. També existí la idea, no sabem si finalment executada, de que ballessin dins la discoteca "Uffo's" conjuntament amb els gegantons "Cubanitos" de Sitges.

A partir de 1990 sortiren a la festa major petita de la Geltrú (santa Gertrudis), que s'escau al novembre, i el 1992 ja participaren a la processó de Corpus del nucli.

Però la dissort els arribà cap a finals dels anys 90, quan tenien els cavallets de fusta atrotinats de tant anar amunt i avall, de tant ballar i caminar per aquests verals. Fins i tot deixaren de sortir durant un temps i no sigué fins entrat l'actual nou segle XXI que en Jordi Grau de Terrassa construí uns nous gegants per la Geltrú, que mantenen certa semblança amb els originals del 72. D'aquests es conserven els braços i mans centenaris, els torsos i els caps restaurats, ara guardats als Josepets.




Una altra rondalla, publicada fa uns anys a la revista de la Geltrú, parlava d'una nit en blanc que passaven l'Ulderich i la Guisla durant la matinada del 14 al 15 d'agost, festa major geltrunenca. Una festa que s'esdevenia al castell i que s'acabava a trenc d'alba amb el primer toc de gralles i els coets del drac de la Geltrú durant les Matinades. Els gegants fugien del castell corrent, amb por de ser descoberts, i s'escapaven cap a la Vila-nova, travessant la plaça del Pou, i arribant de nou al magatzem, on els geganters els trobarien, com si res hagués passat, per sortir a la cercavila del migdia. Només dues pistes podien fer sospitar algú d'aquella nit en blanc: l'espígol olorós que la Guisla havia collit i que amb les presses del matí havia anat perdent pels carrers i les quatre lleganyes que, si algú s'hi fixava, podia endevinar als ulls de cartró dels gegants.

Encara ara, si guaiteu una entrada d'una de les cases del final del carrer de santa Gertrudis, a tocar del de la Creu, hi veureu un ram d'aquell espígol.
I si algun dia us passeu per la Peixeteria Vella podreu descobrir uns alts armaris de paret tancats amb pany i clau, allí on dormiren durant alguns anys aquests alts personatges...

Per acabar i celebrar-ho, un petit recull de fragmens de cançons, rodolins, poemes...sobre els gegants en general:

"Després vénen tremolant
la geganta i el gegant."
(de l'auca de la Festa Major d'E.C.Ricart)

"Els gegants, els gegants,
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants,
ara ballen com abans."

"La geganta i el gegant,
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant,
ara ballen i sempre ballaran."
(extrets d'un poema de Joan Maragall)

"Ara arriben els gegants, la delícia dels infants.
Cap aquí, cap allà, la quitxalla cantarà."
(de la cançó "Els gegants" de la Trinca)

"Veniu gegants a celebrar l'aconteixement,
porteu les vostres filles grans a la festa a ballar"
"Un ball de rams hi haurà al castell,
però a collir flors me'n vaig"
(de la cançó "En el castell" de Jaume Sisa)

"La tintina del gegant
ara passa, ara passa;
la tintina del gegant
ara passa pel davant."
(popular)

I si no sempre ens queda la del gegant del Pi...