divendres, 20 de maig del 2011

DRACS I CUQUES DE ROBA

Si el passat més de gener a l'anterior bloc de la Cua féiem referència als "dracs de poble", ara se'ns ha donat per parlar d'un altre tipus de dracs: els de roba. També podem incloure dins d'aquest gènere de figures festives i populars les cuques o cuques-feres realitzades amb aquest material.

Actualment ha caigut molt en desús la construcció de bestiari folklòric emprant la roba, com també ha passat amb el cartró. Sempre hi han excepcions, però la tendència és aquesta. En canvi, a la dècada dels anys 70 i els inicis dels 80, els grups d'animació, els col·lectius d'artistes, músics i comediants de carrer, les companyies de titellaires...eren molt proclius a construir aquest tipus de ninots mòbils, que tenien molt de titelles ambulants, que els servien per crear tot tipus de cercaviles, accions i situacions pels carrers i places de pobles i ciutats del país. Clar que també hi havia una influència de la Patum de Berga amb les seves Guites, unes figures històriques que serviren com a punt de referència i inspiració per aquest tipus de dracs-guites que sorgiren de bell nou durant aquella època.

Els grups Marduix, El Drac, Setrill, Comediants, Gralla, Gresca Fresca, l'Embruix, la Matraca...i tants altres construiren amb roba (teixits varis), estructures metàl·liques o d'altres tipus (fusta, vímet, canya...) i cartró tot tipus d'andròmines festives que en la seva majoria tiraven foc pels queixals o narius i que permetien una gran mobilitat, expressivitat gestual, plàstica artística i, fins i tot, un tipus d'accions molt més desenfadades i imprevisibles que proporcionaven a la cercavila o correfoc on caràcter més espontani i juganer.
De cuques i cuques-feres amb la llarga cua de roba també en sortiren una munió, tot i que podríem destacar-ne algunes d'aquells anys: les de Castellbisbal, Cardedeu, Sant Celoni, Llinars del Vallès, Copons, Cervera, Vilanova i la Geltrú, Salomó..., un esperit que actualment es va mantenint amb certes cuques que, per sort, encara surten.

Per altra banda, de dracs de roba també se'n crearen alguns al marge dels grups d'animació esmentats, serien els casos dels dracs de Sant Andreu de la Barca, el Clot (Barcelona), Sallent, Canet de Mar...i tants d'altres. Alguns d'aquests dracs que començaren sent de roba ara són figures rígides de fibra de vidre.

Un dels punts calents d'expansió d'aquest tipus de dracs i cuques de roba sigueren els primers Correfocs de les festes de la Mercè de Barcelona. Ja a la primera "Festa del Correfoc" de 1980 i a la següent de 1981 hi participaren algunes d'aquestes figures mòbils (els dels grups El Drac, Gralla, Marduix, Setrill, Comediants i els de Castellbisbal, Cardedeu, Llinars, el Clot, Sant Andreu de la Barca...) que es començaven a barrejar entre els dracs històrics, que ja havien participat a la primera Concentració de Dracs de 1979, i també les noves figures de bestiari que s'havien construït aleshores amb materials més rígids, conformant una autèntica galeria de varietat de tècniques, materials, dinàmiques i formes.



Acabarem aquest breu esbós sobre el tema amb un apunt caçat al vol, un comentari dels diables de Sant Andreu de la Barca respecte el drac vell del poble (el de roba): ..."Encara que diuen en el poble que el vell tenia més moviment al ser d'un altre material"...El drac actual és de fibra de vidre i circula sobre rodes.

La fotografia que acompanya aquest text ens l'ha enviat molt amablement l'Enric Miró (un dels fundadors del grup d'animació "El Drac" de Barcelona) que sigué publicada al programa d'actes de la Mercè de 1981. En ella es poden els dracs de roba del grup "El Drac" i "Gralla", entre d'altres del fons, al Correfoc de Barcelona de 1980.

dimecres, 11 de maig del 2011

EL NOU CARTELL DE LES SANTES 2011

Amb aquesta imatge del nou cartell de les Santes de Mataró 2011, presentat aquests darrers dies, obrim una nova època del bloc de la Cua, amb una nova adreça i un nou format després de dos anys de funcionament des del maig de 2009.

Aquest nou cartell de les Santes ha estat realitzat per l'artista Joan Hortós, mataroní nascut el 1964, que estudià escenografia a l'Institut del Teatre i que treballà al taller del popular Josep Cardona (Nona) de Mataró, entre màscares, titelles, capgrossos, gegants i d'altres figures festives. I aquest pòsit es nota i molt en aquesta obra colorista i onírica que precisament s'inspira en la figura de les Trampes, aquella mena d'heralds vestits a l'antiga que circulen sobre uns cavalls tot tocant dues timbales. Unes figures que només surten durant la diada de les Santes (cada 27 de juliol) i que segons el mateix artista "És una imatge molt plàstica, que dóna joc treta del context, i que sempre m'ha atret, segurament pel seu punt anacrònic".

El cartell, doncs, s'inspira en el típic paisatge del Maresme ple de símbols i onirisme: les onades del mar amb talls de síndria, els camps d'horts, una torre de guaita amb atzavara, una masia amb gats a la teulada, moixons volant, la lluna i el sol, ulls escampats per arreu i la mateixa figura central de la trampa portant un ram i picant el timbal, una figura femenina que esdevé una mena d'herald barrejat amb una surrealista bruixa del Maresme amb màscara banyuda i ulls.

Joan Hortós explica que presenta "un espai somiat, on no és de dia ni de nit" amb un paisatge idíl·lic del Maresme.

Un cartell, doncs, que ens serveix per obrir aquesta nou època, vivint la present primavera i albirant la llum de l'estiu. Una obra artística que exemplifica el nostre ideari: l'expressió del poble a partir de les seves festes i dels seus artistes, CULTURA  en majúscules.