EL DIA 4

Després d'una nit de llamps i trons el matí es despertà net i clar. L'home de la bicicleta passà corrent pel carrer Artesans, un altre d'inèdit. Cordant-se les espardenyes ens miràvem l'esguard blau del mar. No tinguerem ni temps de mirar-nos, a baix al carrer la Tandarica ens despertava amb la seva música canalla de circ. Entre els melons i les llimones de la plaça allò començà amb un xou. L'esmorzar popular es muntà per allà al darrere, quatre botifarres a la brasa i pa torrat. En Jep portà els porrons en fresc.

D'allí sortírem en cercavila, contents i càndids d'ésser lliures, tal com som. La cosa s'animà quan vam tombar cap a la plaça, allí s'ajuntaren els de la banda Destartelada que portaven el pregoner, bé, un dels pregoners. En Lopes, amb la cara enfarinada, pujà a l'escala de fusta, pur equilibrisme, i començà a fotre-li pels descosits, clamant la festa, cridant als quatre vents que allò ja era imparable. De dins d'una galleda espargí grapats de paperets de colors, mentre els més petits ja corrien a intentar arreplegar-los amb les mans.
Quan eren les dotze, ens enganxà el temps sagrat en una placeta de quatre pams. Ens era igual. El sarró s'obrí i estenguérem una traca pel terra que petà ràpid i amb tro final. Crits i xiulets entre la fumera i tots engrescats cap el vermut, sota l'ombra protectora dels arbres. Uns amb barret de palla, els altres de roba, els altres sense, uns de blanc, els altres de negre i uns altres de vermell, i els altres ja no ho recordem. Però el pregó continuava amb en Casasses, en Perejaume, en Franc i en Wilmar, cadascú per llocs diferents i indrets insospitats, fins i tot dins d'algun bar, enmig d'una perruqueria o demanant permís a la mestressa per pujar al balcó.
Sota les voltes la canalla jugava a bitlles i el col·lectiu d'artistes anaven penjant les seves instal·lacions artístiques rambla avall.

Per dinar ens esperaven la colla de l'arròs vora el torrent. Els ajudàrem amb el foc i cap a les tres tocades ja dinàvem tots plegats. Els grallers de santa Madrona vingueren a fer el cafè i improvitzaren un "concertillo" de gralles que acabà amb tots alçats de les cadires.
Cap a la tarda vam treure del magatzem d'en Popes els capgrossos i la cuca, muntant una cercavila allí mateix. La Destartelada vindria a tocar i els grallers també, fins i tot un home que no coneixíem de res baixà de casa seva amb un gros timbal de pell d'abans de la guerra...Algú va dir d'anar a buscar el gegant de la porra.

Passàrem tota la tarda amunt i avall, tirant els quatre coets que en Xestus ens havia donat. La cercavila arribà fins al Cap de Creu, i d'allí acabàrem a baix a mar, on els amics de la barca començaven a fer les sardines. El sol ja es ponia però la festa anava alçant-se. Cap a mitjanit uns quants vam irrompre la calma carrinclona del pati de "Casa la Vila", el guàrdia de torn estava roncant amb la gorra arriada i l'agutzil de l'Alfons sabíem del cert que ja era dormint i somiant alfàbregues. Quan sigué el moment vam treure el gegant de la porra, el drac i la mulassa, i volent córrer avall ja no podíem, una petita multitud ens cridava "festa", i festa tiguérem. Aquella baixada de la rambla sigué memorable, la Tandarica i la Destartelada s'havien callat fins l'últim moment la seva sorpresa d'acompanyar-nos fins l'hora que calgués. Molts no ens ho podíem ni creure i cada vegada hi havia més i més gent que avall que fa baixada acompanyava a les figures fins a l'esplanada. La música dels dj's no parà fins a trenc d'alba i, per uns instants, ens semblà haver vist aquell cartell de l'Artigau, pintat als anys 80, en viu i en directe: gent saltant, cridant, picant de mans, sota la nit de lluna, entre les figures populars i brindant amb la cerveseta o el globu de can Pistraus.

Quan el sol es començà altra vegada a aixecar les Matinades ens encongien. Havia sigut un somni tot allò? Un pur miratge?

LES SANTES 1979

Retrocedim més de trenta anys enrere. Ara que s'acosten les Santes de Mataró (que conjuntament amb les festes majors de Sitges, Vilafranca i Tarragona formen el "grupillo" de les més intenses del país) ens plantem al juliol de 1979. Just després de la configuració dels primers ajuntaments democràtics, el país sencer vivia l'ebullició d'unes noves festes populars que començaven a redibuixar-se. El setmanari "El Maresme" ja titulava "Les Santes: una Festa Major com mai".
El cartell, obra de l'artista local Eduard Alcoy, ja prefigurava aquell nou esperit, desapareixia "Festes de les Santes" i s'implantava "Les Santes. Festa Major de Mataró", tota una declaració de principis que picava l'ullet a la manera d'anomenar certes festes (la Patum de Berga, la Mercè de Barcelona...) i que entroncava amb tot aquell moviment popular que promulgava des de 1975 allò de "Les Santes: fem-ne Festa Major".

Aquelles renovades Santes del 79 tindrien el marc d'una mena de triangle urbà de la festa entre la platja, la plaça Santa Anna i el Parc Central. Es recuperarien certes zones on realitzar-hi actes com el Fossar Xic, la plaça del Peix i diversos carrers. Els actes s'englobarien en tres grans apartats: els concerts al Fossar Xic, les nits al Parc i les cercaviles i seguit d'actes puntuals a diferents indrets de la ciutat. Una comissió d'entitats treballaria conjuntament amb l'ajuntament, aquesta comissió estaria formada per l'Orfeó Mataroní, les associacions de veïns de Peramàs-Esmandies i Mataró Centre, la Coordinadora de grups d'esplai, el grup de teatre Xaloc, el Foment Mataroní, Òmnium Cultural i la Sala Cabanyes. La mateixa comissió es subdividí en diferents comissions de treball per abarcar els diferents àmbits i activitats a desenvolupar. Un cop les diferents comissions havien elaborat les activitats més adients, les passaven a la comissió general i aquesta les coordinava i les introduïa al programa general.
A partir d'aquell any es començaren a treballar certs criteris per unes noves Santes: recuperar la seva identitat, recuperar actes perduts i determinats espais públics oblidats o poc coneguts; mantenir els actes més genuins, sempre que tinguessin recolzament popular; adequar els actes desfassats i suprimir aquells que no tenien cap significació ni sentit; descentralitzar i apropar la festa als barris; i potenciar el treball voluntari dels grups i entitats que integraven la comissió per portar a terme el muntatge de la Festa Major, en aquest sentit ja s'anunciaven certes premises com la participació del poble-ajuntament, una festa per a tothom i que la festa és de tots i ha de ser viscuda i organitzada per tots.

Centrant-nos amb el tema de les figures populars i cercaviles, el dia 25 de juliol a la tarda hi hagué l'Arribada dels Gegants (família Robafaves) i dels Nans davant l'ajuntament (a la Riera), per assistir a la Crida de la Festa Major que l'alcalde pronuncià des del balcó de la Casa Gran. Seguidament, una traca de trons donà el senyal que la festa s'iniciava. Els Gegants i els Nans, acompanyats de l'històric flabiolaire Quirze Perich, baixaren el tros de Riera fins la plaça santa Anna, on rebrien a la Momerota, una nova figura que s'integrava a la festa i que partia d'antigues contalles que parlaven d'una figura estrafolària que, temps era temps, es passejava pels pobles del Maresme. A partir d'aquest origen es construí una mena de baluerna amb cos de mulassa i cap de bou, el cap de cartró el realitzà l'actor Boris Ruiz i bona part de la roba sortí d'antigues cortines de teatre del Foment Mataroní. Al voltant d'aquesta nova figura festiva es conformà una colla per portar-la i un grup de grallers, que a partir d'aleshores s'anomenarien "els grallers de Mataró" i que serien els qui idearen el ball de la Momerota.
Però aquesta ja començaria a trencar motlles. De forma sorpresiva, quan la gernació omplia la plaça santa Anna i part de la Rambla esperant l'aparició de la nova figura, la Momerota baixà corrent per la muralla de sant Llorenç amb els coets encesos a les banyes i entrà envestint a la concurrència que, cames ajudeu-me, començà a entrar al dolç joc de la nova festa. Sense saber-ho, inconscientment, s'estaven forjant unes noves Santes.
Tot seguit, pujarien tots plegats Riera amunt fins l'ajuntament, on hi hauria la dormida dels Gegants, Nans i Momerota, un acte senzill però que ja aleshores aixecava gran expectació i participació popular.

El 26 de juliol, la vigília, la Barram, giravolteig de les campanes des del campanar de l'església, anunciava a les dues de la tarda l'antic inici de la festa, conjuntament amb el llençament de coets voladors. La tarda del 26 sigué força moguda, ja que s'omplí de cercaviles. Per una banda, els Gegants, Nans, en Quirze Perich, la Momerota, la colla de grallers, alguna cuca feta per la canalla, els del grup d'animació Barrila amb un parell de xanquers i el seu particular gegant (que representava l'antic senyor del castell de Burriac i que duia a la panxa un teatrí de titelles on s'explicaven rondalles), el gegant Xanet-Xaneta (que tenia dues cares) de l'escola Anxaneta, els gegants de l'esplai Garbí i la geganteta de la Setmana de l'Infant, anaren tots plegats al barri de Peramàs per presenciar l'estrena d'un nou gegant d'aquell sector, un gegant vestit de romà que feia referència als orígens històrics de la ciutat. Tots plegats, encapçalats per les espurnes i la fumera de la Momerota anaren baixant en cercavila cap a la plaça Catalunya. I per la banda d'avall, des de la plaça santa Anna, sortí una altra cercavila formada per una banda de música de carrer (formada en gran part per gent de Vilanova i tocant clarinets, flautes travesseres, saxos, caixa, bombo i platerets), la Cuca de Cardedeu, el drac del grup Tramvia (amb una llarga cua de roba) i unes quatre cuques més realitzades de forma artesanal per la quitxalla. La cercavila pujà Riera amunt fins a l'esplanada de les Caputxines, on hi hagué animació infantil amb el grup Tramvia (danses, cançons, rondalles i titelles de fil).

El dia 27 de juliol, diada de les Santes, la ciutat es despertaria al so de les Matinades (acte introduït el 1978) a càrrec dels grallers de Mataró, Sitges i Vilanova, amb l'acompanyament del llençament de coets voladors al llarg del recorregut.
Després, cap a mig matí, l'Anada a ofici, amb la Momerota, les Trampes (antics personatges vestits a l'antiga que, muntats a cavall, toquen grosses timbales i que es recuperaven precisament aquell any), els Gegants, Nans i seguici.
Cap el migdia, després de l'ofici, la Desfilada pel carrer d'en Pujol de totes les figures festives fins l'ajuntament, on hi hauria una nova Dormida dels Gegants.
Sigué també el 1979 quan s'estrenà la Passada, inspirada de l'antiga i desapareguda processó, una cercavila laica que faria aixecar de la taula a bona part de la gent per tornar a sortir al carrer i fer festa. La Momerota, les Trampes, els Gegants, els Nans (amb en Quirze Perich), els grallers de Mataró, Vilanova i Sitges, i un ball de bastons, farien un tomb enfilant Riera amunt, carrer d'Argentona, plaça de les Tereses i avall cap a la plaça santa Anna, on es plantarien castells. Ja cap el  vespre, pujada cap a l'ajuntament per fer la tradicional Dormida.
A la nit es dispararia el castell de focs a baix a mar a càrrec de la pirotècnia Igual.

L'endemà, 28 de juliol, la família Robafaves (quan encara anaven amb els vestits antics i en Robafaves amb la capa lila), els Nans i la Momerota, acompanyats dels seus respectius músics, encara tindrien forces per fer l'Anada a les Germanetes (visita a la residència), pujant Riera amunt fins la Ronda.
Cap a mig matí, es portà a terme una gran concentració de gegants d'associacions, entitats i grups d'esplai de la ciutat a la plaça santa Anna, fent una passada cap a baix a mar, on al passeig marítim es realitzaren jocs de cucanya. L'animació de l'acte anà a càrrec  del grup Barrila i el muntatge el portà la Coordinadora d'Esplais.
A la tarda, sortiria una altra cercavila amb tots els gegants d'arreu de la ciutat, la Momerota, en Quirze Perich, els grallers de Mataró, el grup d'animació Barrila i el grup Abrakadabra, finalitzant amb la Dormida de tots els gegants de la ciutat a l'ajuntament. Una trobada gegantera que segurament s'inspirava en aquella que s'havia portat a terme per la diada de sant Jordi d'aquell 1979, quan la família Robafaves es trobà amb tota la col·lecció d'altres gegants de la ciutat.

Finalment, durant la tarda del 29 de juliol, que aquell any caigué en diumenge, en Xesco Boix actuaria a la plaça santa Anna amb les seves cançons i gresca pels infants.

Altres tants actes conformaren aquelles primeres Santes de la democràcia, com per exemple la cantada d'havaneres (a càrrec del grup Ventijol de Palamós), les ballades de sardanes (amb les cobles Laietana, Costa Daurada, la Principal de la Bisbal i Ciutat de Girona), sessions de cinema en català i de cinema mataroní, jazz amb Tete Montoliu, recital de cançó amb Quico Pi de la Serra, balls de Festa Major i revetlla (amb la Salseta del Poble Sec), xindriada popular, concert de gralles (amb els grallers de Vilanova i Sitges), concurs de castells i escultures de sorra, espectacles teatrals, cursa i esmorzar popular (pa amb vi i sucre), concerts...i tants d'altres.

En Quim Ginestell escrivia dos mesos després de les Santes al setmanari "El Maresme": ..."Aprofitant que aquests dies la Comissió que ha tingut cura de les Santes passades està fent una valoració global de la celebració de la festa major mataronina, si al cronista se li demanés el parer, no sabria pas estar-se de citar un acte al carrer, vestit amb elements molt simples però totalment efectius: el de la presentació de la Momerota. Des d'aquella tarda de Sant Jaume, la festa major de la ciutat ja podia comptar amb les trifulgues d'un nou element que havia aparegut cagant llets Muralla avall. Qui no es recorda de la seva primera corredissa, amb les banyes ben proveïdes de carretilles, escopint espurnes i cremallots? Els mossos d'estable, a la carrera, obrien pas i cridaven foc. Després, la Momerota, acompanyada de les gralles, estrenava al bell mig de la plaça el seu ball reposat."...