dilluns, 21 de juliol del 2014

UN POSSIBLE CALENDARI

Ara pel juliol s'eixampla el calendari festiu de certes figures festives que per la seva personalitat i particularitats les fan especials. L'actual banalització de les festes, en part la seva infantilització i l'embarrocament de les seves formes i actes, poden provocar, de fet ja ho provoquen, que uns quants recuperem el calendari festiu que ens ha marcat el cicle d'estiu en els darrers trenta anys. Un possible calendari, una proposta més com tantes altres poden haver-hi segons el gust de cadascú, podria ser el següent:

El drac de Tres Caps de Ribes surt amb el fred de la festa major d'hivern de sant Pau, cap el 25 de gener.

L'enigmàtic capgròs d'en Berruga de Figueres surt a la primavera (pels volts del 3 de maig-la santa Creu) i lo Marraco i l'enfilall de gegants de Lleida ja treuen el cap per sant Anastasi (11 de maig).

Després vindrà l'anomenada Matadegolla de Sant Feliu de Pallerols, amb el ball de la mulassa, gegants i cavallets, que s'escau per Pasqua Granada.

Per les festes de Corpus hi ha la Patum de Berga (amb les guites, àliga, cavallets, gegants i nans) i a Solsona ja treuen els quatre gegants i demés improperis (bou, mulassa, drac, àliga, cavallets, nans...).

Per sant Joan, a la nostra manera d'entendre, el gegantó Lladrefaves i la sortida de l'àliga al balcó obririen la porta de l'estiu amb la festa major de Valls (a l'Alt Camp), on també surten el drac i la mulassa.
La Cabra de Reus corre llençant espurnes durant la nit de sant Joan.
Després, surt la Mulassa de Reus, seguida de tota la corrua (una autèntica col·lecció) de gegants i nanos per les dates de sant Pere. També, pels volts d'aquesta festa, s'escau l'inici de la festa major de Terrassa amb la baixada del seu Drac (un dracàs) per la carretera de Matadepera (recordant l'origen de la llegenda d'aquest fabulós drac que s'ubica a la muntanya de sant Llorenç del Munt), fins arribar al raval de Montserrat. A Terrassa també apareix la temuda Pàjara.
Al Garraf, el drac de Tres Caps de Ribes encèn les seves traques de coets també per les dates de sant Pere, la seva festa major d'estiu, i a la Gornal, un petit poble del Penedès, també treuen el seu drac.



Ja està bé que passin uns quants dies de juliol per descansar una mica. Els nostres ulls, la nostra mirada, el nostre pensament..., també necessiten una pausa per assimilar allò que han vist. Tot i que si no en teniu prou, cap a inicis d'aquest mes surten el Cap de Llúpia i els gegants de Vic, com també el drac de Banyeres (Baix Penedès).
Cap a mitjans de juliol, pel Carme, l'inèdit drac d'Olot, acompanyat de la faràndula del barri (pollastre i conill) passejaran al so de la música i els infants li aniran al darrere sabent que ja ha arribat l'estiu fester, aquell que ens convida a sacsejar el carrer.

El drac dels Monjos i el de Montbui solen sortir pels volts del 20 de juliol (santa Margarida).

És a partir dels vint-i-pico de juliol que la cosa s'accelera, degut a un seguit de festes que s'esdevenen una darrera de l'altra en calendari festiu de la calor. Serà qüestió també de saber destriar i mesurar les possibiliats. Durant la vigília de sant Jaume torna a sortir la filera de gegants de Lleida portant fanalets. El dia 25 de juliol, sant Jaume, comencen les Santes de Mataró i treu el cap la Momerota i la família de gegants Robafaves, acompanyats de la comparsa de capgrossos. Riera amunt, riera avall.
La monstruosa Cuca Fera de Begues també sol sortir durant una de les nits pels volts de sant Jaume, corrent sobre les seves rodes, amb els ulls il·luminats i llençant foc.
Pels volts del 25 de juliol surt el drac de Moja, poble de l'Alt Penedès.
També, cada 26 de juliol cap el vespre, podreu veure l'enorme Caramot del Vendrell a la famosa cercavila de foc de la nit de santa Anna, llençant tota una ingent col·lecció de pirotècnia.
Després de veure tota aquesta feram, vénen uns quants de dies de calma. No podem menjar arròs cada dia, no ens podem fotre pollastre rostit cada dia. Les amanides d'estiu ens netegen, equilibren i ens fan recuperar el pensament nítid i clar. Després unes bones tallades de síndria i sota l'ombra dels pins, que corri l'aire.

A inicis d'agost, quan diuen que a les set ja és fosc (ara és a les nou), surten la mulassa, el drac i els gegants de Vilanova i la Geltrú (pareu atenció amb l'incomparable gegant de la porra). Cap el quinze d'agost hi ha un esclat d'incontinència de festes majors arreu del país. Cadascú sabrà...A la Geltrú surt el drac del nucli amb perfum d'espígol i a Gràcia també surt el seu drac. També pels volts del quinze d'agost solen sortir el drac i l'àliga de la Bisbal d'Empordà.
Cap a mitjans d'agost, a la vila de Sant Quintí de Mediona, ubicada al cantó nord de l'Alt Penedès, surt el seu drac a les cercaviles de la festa major.

Diuen que sant Roc esdevenia el dia del gos (de descans) per recuperar-se de les festes majors del quinze. I sant Magí li va al darrere amb aigua i més espígol. A Tarragona surt el Magí de les Timbales, seguit dels gegantons Negritos, dels gegants de la ciutat i de les fileres de nanos. Són dies més tranquils, de canícula.

Cap els vint-i-pico d'agost surt a córrer la Cuca de Castellbisbal (Vallès Occidental) pels carrers de la seva vila.

Però cap a finals d'agost, a partir dels volts de sant Bartomeu (24 d'agost) la cosa es torna a intensificar, com si es tractés d'una primera traca final. La festa major d'Igualada amb el seu allargassat drac i uns originals capgrossos; la festa major de Sitges amb els gegants de la vila, Cubanitos, gegants moros, drac i àliga; la festa major de Manresa amb seu correfoc ple d'imatgeria vuitantera (guites, dracs, víbria, mulassa i l'arrauxat bou teler); i la festa major de Vilafranca del Penedès amb el drac, l'àliga, els gegants, cotonines, capgrossos...per sant Fèlix (30 d'agost).

Cada últim dissabte d'agost Cervera celebra l'Aquelarre, la festa de les bruixes, on hi balla la Polla, una mena de drac-guita molt mòbil que enguany farà trenta anys.

I l'estiu va tombant cap a inicis de setembre. Les Cuques Feres de Tortosa surten per la Cinta i el dia 8 és un altre esclat de festes majors, a Solsona, Montblanc, Olot, Sant Sadurní d'Anoia...A Solsona tornen a treure totes les figures dels gegants i improperis; a Montblanc (Conca de Barberà) els gegants, nanos i el bestiari folklòric (drac, àliga i mulassa); el ball de gegants, nans o cabeçuts i cavallets d'Olot amb l'acompanyament de l'estrafolari Cap de Lligamosques i la sortida de tota la faràndula amb les àligues de sant Ferriol; la fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia (a l'Alt Penedès); i la col·lecció de gegants i nans de Cardona amb el Correbou.

No serà fins a finals d'estiu, pels volts de santa Tecla i la Mercè, que arriba la traca final del cicle de les festes majors d'estiu amb Tarragona, Sitges i Barcelona. Encara podríem estirar una mica el calendari fins els primers dies de tardor de finals de setembre, quan per sant Miquel surt el Camell de Molins de Rei a empaitar a la concurrència.

Ja en plena tardor, arriben les festes de sant Feliu de Llobregat, amb l'original Garsa i cap a finals d'octubre, pels volts de sant Narcís, s'escauen les fires i festes de Girona amb l'àliga, els gegants i nans de la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada