PELS CARRERS DE BLANCAFORT

El petit cicle hivernal de l'Ei ja s'acaba. La Cua continuarà pels seus i altres verals. Avui toca l'últim Ei d'aquest cicle, perquè de segur que el futur, inhòspit de per si, necessitarà més eis.

Ara l'hivern ja es dóna la mà amb la primavera, donant dies canviants, indòmits...Temps de somni. Enguany el gegantó Lladrefaves tornarà a caminar de Valls a Picamoixons, passant d'entre camps i horts. La Quaresma penjada va perdent cames i peus, entre bunyols, faves, bacallà i encenalls. Els aparadors de les pastisseries s'omplen de colors esclatants, de mones, ous de xocolata, figures vàries, plomes i pollets.
Homes i dones amb xandalls, bastó, gorra i ràdio ja trafiquen amb espàrrecs de marge, formant autèntiques patrulles de camins i carreteres locals.
Les iaies ja pensen en els llorers pel diumenge de Rams...Farigoles que floriran de liles i ocells que ja piulen.

Farà cosa d'uns tres anys (com passa el temps!), que amb la Sílvia i el Roc ens perdérem voluntàriament per Blancafort. Un poble de la Conca de Barberà que visitàrem una tarda de dissabte, just abans de Pasqua Florida. L'objectiu era mirar de trobar la Unió de Pagesos. La història venia d'unes diapositives que va fer el nostre amic Ramon Saumell en una d'aquelles "caceres" de dracs i bestiaris amb la gent del GABICP (Grup d'Amics del Bestiari i la Cultura Popular). Corria un dijous sant de 1984 o 1985, quan en Ramon, el Salva Masana, la Montse Soler i el Xavi Saumell, anaren cap a la Conca per retratar ("caçar") el bestiari de la comarca. Expliquen que aquell dia feia vent de mestral, d'aquell que neteja i deixa un cel ben blau. Sigué a Blancafort que es trobaren que la Cabra estava guardada a la Unió de Pagesos del poble. La treieren i ells mateixos l'agafaren per poder fer les fotos. El dia radiant de primavera era ideal per la càmara. Després anaren a Montblanc per retratar l'Àliga, el Drac i la Mulassa. L'Àliga l'hagueren de treure d'un petit local del costat mateix de la torre dels Cinc Cantons de la muralla, la bèstia restava amagada d'entre vergues podades de les vinyes, i s'havia d'anar en compte perquè les plomes sobresortints del coll eren de llautó. El Drac i la Mulassa els trobaren dins d'un altre magatzem de parets de maons i amb banderoles de festa penjants. Després de tanta "cacera", un dinar a la fonda Colom els reconfortà. Ja de camí de tornada una parada al forn de Lavern per comprar les garlandes ensucrades i amb matafaluga. D'aquell dia portaren una vella postal dels gegants i els nans de Montblanc posats a la plaça Major, segurament comprada en algun quiosc o estanc.

                                   La Cabra de Blancafort als anys 80. Foto Ramon Saumell

Així, passats més de 25 anys, ja ens tens pels carrers de Blancafort buscant la porta de la Unió de Pagesos i preguntant per la Cabra...Una dona gran ens digué que estàvem parlant de molts anys enrere.., i ens va dir, amb els ulls perduts enlaire i agafant-se el gersei prim que portava, que recordava una cabra que feia anar el jovent del poble...Pujàrem fins al Celler Cooperatiu, passaven tractors, miràvem carrers...i res, ni rastre. Fins que vam entrar al casal de jubilats del poble. Un taula d'homes i l'altra de dones, juntos pero no revueltos, amb la tele engegada, jugant a cartes o al dòmino i amb perfum de colònia d'avi. I ells ens informaren: la Unió de Pagesos ja no existia, però havia estat en aquell mateix carrer, seguint la mateixa vorera avall, abans d'arribar a la plaça Major. Ens digueren que la Unió de Pagesos era diferent que el Celler Cooperatiu, al celler només s'hi va a portar la collita, a la Unió s'hi anava a reivindicar, a fer política. Ens quedà del tot clar.
Baixàrem el carrer i a primer cop d'ull no trobàrem res, ni rastre d'aquella porta de la Unió de Pagesos, però una senyal canvià la nostra percepció. Una enigmàtica fletxa pintada a la paret, que ja apareixia a les diapositives del Ramon, marcava la ubicació d'on havia estat situat aquell local, ara desaparegut i esborrat per una casa de nova construcció. Tot i amb això, a l'altre costat de la fletxa sí que encara aguantava idèntica una altra petita porta, d'aquelles d'abans, com a testimoni mut d'altres temps, d'aquells temps que als pobles segurament tenien més vida que ara. Una altra lliçó d'ei!! que tenim molta feina per fer. El llegat de la memòria se'n va, s'escola amb el rodolar dels anys, i és feina de tots plegats intentar que no se'ns escapi del tot.

La paret i la porta del costat d'on havia estat la Unió de Pagesos. Abril de 2010.


Ah!! i d'aquella Cabra...ni rastre, de moment...