INÈDIT

Passava pels carrers i començava a fer calor. La nit abans li vaig explicar al Roc que enguany  "per culpa de l'Ajuntament" no hi hauria Trapezi a Vilanova. La seva contesta d'un nen de cinc anys sigué..., bé, ja us la diré un altre dia. Però li vaig dir que per ofegar les penes (a hores d'ara ja en circulen tantes que l'aspiradora social no dóna per tant) doncs millor que pensessim en Sant Feliu de Pallerols, on hi surt una Mulassa que estira i arronsa el coll, com el nostre país. Ell s'ho anava imaginant. I que també ballaven uns gegants i uns cavallets, unes ballades que inclouen la "Matadegolla", entre d'altres danses. Tot això passa sempre per les dates de la segona Pasqua (la Granada, la de Pentacosta), quan també sempre s'escau la Patum del carrer de la Pietat de Berga.

Els pins, arbrets i petit hort (amb espanta-ocells inclòs) de l'escola pública (SOS) de davant de casa perfumen l'aire, i ja feia uns quants anys que aquest perfum volia dir que arribava el circ, el TRAPEZI. Abans de tenir el Roc hi anàvem fins altes hores de la matinada, a les sessions golfes, a la Vela..., després amb el petit anàvem seguint tots els números pels carrers i les places, fins allà on podíem, i alguna nit també queia, la última sigué precisament sota els pins de l'escola del davant. Un ambient acollidor, relaxat, de pau i harmonia amb la gent, d'encant social i cultural, de dimensió humana de les coses, amb poesia, art i alliberament. Tant senzill i tant complicat alhora. Tant Trapezi. L'espanta-sogres de torn de la regidoria ens alliçonà, tontos de nosaltres, que aquest tipus de festivalets no aportaven cap valor afegit, sinó només un dispendi de factures.

Certament l'horitzó més proper que s'albira, a cop d'ull, és un retorn paulatiu, però constant, a la Vilanova rància que mai havia mort del tot, vinga fot-li  "ferias de muestras", "ciudad turística con sus encantos de playas", festa medieval...., faradays major, petit, mitjà, esquifit, tip, tap..., faraday de dia, de nit, de vespre, de tarda, de dinar, de sopar, d'esmorzar i de berenar, faraday d'estiu, de tardor, d'hivern, de primavera..., faraday a la platja, al Foment, al llit, dins del teu cap, per tot arreu, com les medusses...i ara una altra "feria" anomenada "Temps de Vi", l'últim invent del senyor "auxili", amb tastos, música, en vaixell, a peu, i la "shopping night", que tothom sap que no copia, vaja, que és una originalitat més d'aquesta classe de gent que ara ens governa. Però tranquils, que si us avorriu durant les càlides nits d'estiu sempre podeu baixar al trajo de garbí i entaforar-se a la Daurada Beach Club de l'altre fantasma que corre per aquests verals, ja no vindrà d'un més...

Sí que vam intuir veure les banderoles negres, grogues i vermelles, que es penjaven per Trapezi a la plaça de la Vila, penjades a la plaça de les Neus, on aquest cap de setmana hi actuaven los Galindos, acte purament testimonial del que algun dia va ser Trapezi. Aquelles banderoles arrugades i brutes són el símbol d'una ciutat que no sap cap on va.

Així de memòria i de passada, recollim els noms dels diferents festivals-festivalets i d'altres actes més o menys del ram, com programes de lleure, cicles, fires, musicals... que durant aquests trenta anys de democràcia han nascut, perdurat o mort a Vilanova, tant organitzats des de l'ajuntament com des de les entitats: FIMPT, Estiu Mogut, Amalgama, Nosolsorra, Trapezi (i els festivalets de tardor i primavera i el circ de Nadal), Gal·làctica (després Attic-Fira dels Invents), MIC, Blanc, Didó, Festival del Xató  i de la Cuina d'Hivern (abans Xatonada Popular), Mercat Noucentista, Fira de Novembre, Faraday, Faraday Major, Faraday Tardor..., Manani Rock, Tingladu, Nowa Reggae, Serenates a la Geltrú, Ateveu, Mostra de Teatre Amateur, Festa del Cavall, Festa Medieval, Temps de Vi..., i segur que ens deixem d'altres. Què us sembla? Som moguts o no els vilanovins? De segur que ningú ja té cap dubte que això de ser una colla de llunàtics és cosa ben certa i demostrable. És la Vilanova de la "pasitos", endavant i endarrera, ara cap aquí, ara cap allà, i ara ja no sé on diantre sóc..., ara reculo, ara em llenço, ara m'he perdut i després ja ho veurem...

De passada dir-vos, ja que hi som posats, que la regidoria de cultura ha proposat, arrel del "procés participatiu" de debat sobre la Festa Major de Vilanova, que es creï una fundació pels pabordes (sense qüestionar la seva existència), que es debati el funcionament de la Comissió del Protocol (però sense qüestionar ni la seva existència ni l'existència del protocol) i que directament l'ajuntament organitzarà, sota la seva responsabilitat civil (pel tema de la nova directiva europea sobre manipulació d'articles pirotècnics) els actes de foc i de "litúrgia festiva" (nova denominació que encarcara més els actes que estan sota els auspicis del protocol). Vagi per endavant que, com que nosaltres no anem a fer amics ni vida social ens aquests afers, ni a caure més o menys bé a certes patums nostrades, sinó que únicament hem anat a defensar un cert model que, equivocadament o no (això és problema nostre), defensa una manera molt més clara, directa i participativa del poble en igualtat de condicions, doncs manifestar que fins on poguem (o fins on ens deixin) defensarem la idea de creació d'una coordinadora d'entitats, balls populars, entremesos i ciutadania en general que, de forma assembleària i formada per diferents comissions populars, organitzi i decideixi sobre tots els aspectes de la Festa Major de Vilanova. El paper de l'Ajuntament hauria de ser com el que té per Carnaval, posar la part tècnica, logística i pressupostària necessària per poder dur a terme els diferents actes. Ras i curt.