Amb la revitalització de la festa major de la Geltrú, a partir de finals dels anys 60 i els inicis dels 70, es convidaren els gegants d'Ordal pel 15 d'agost de 1971. Aquell mateix dia, en un esmorzar entre veïns geltrunencs i els geganters d'Ordal, sortiren a la conversa aquells antics gegants que havien existit. Arrel d'això sorgí la idea de poder construir uns nous gegants per la Geltrú. Dit i fet, un grup de persones de la comissió de la festa major i veïns començaren a construir les figures a base de cartró, fusta i roba. Els braços i les mans (ara ja centenaris) s'aprofitaren d'uns antics gegants de la societat "la Cuyna Vella", unes "relíquies" folklòriques que foren trobades dalt les golfes de mas Martí, sota el Montgròs. El gegant es diria Ulderich i la geganta Guisla i es vestiren de senyors feudals, ell portant la clau del castell a la mà i l'escut del nucli al pit i ella duent un ram de flors. Així es presentaren en públic durant la tarda del 14 d'agost de 1972 amb la presència dels gegants grossos de Vilanova i dels gegants d'Ordal.
Un escrit titulat "Els gegants tornen a la Geltrú", firmat per Mima i publicat al programa d'actes de la festa major geltrunenca d'aquell 72, ja s'inventava una contalla sobre aquests personatges:
..."És veritat que la història nostra sempre l'hem de conèixer amb una part de misteri i d'intriga per fer-nos-la més atraient. I sobretot quan es parla d'història de la Geltrú, d'aquell feudal i del vilatà que va voler ser lliure i va saltar el torrent. Imaginem, però, que la llegenda d'avui és al revés: el gegant cansat de jaure en uns soterranis foscos i humits (plens de rates), creu que aquell no és el lloc per la seva reialesa; salta la muralla, a la plaça del pou, i fuig a cavall cap a la muntanya. Potser algun dia els excursionistes en trobaran el rastre (petjades de vint pams). Sembla ser que la història mai s'acaba, torna a començar, i el fugitiu arrepentit o poderós revé per a veure els seus paisans. I aquí tenim que el nostre senyor torna avui, no pel seu propi peu, sinó per les mans d'un artista que en un any de treball ha donat forma (cara i ulls) al feudal de la llegenda i a llur muller (l'enganyada que en una pintura de l'època, diuen que portava banyes)."...
L'endemà, dia 15 d'agost, els nous gegants ja sortiren a la cercavila de la festa major geltrunenca, una sortida que a partir d'aleshores han fet sempre i acompanyats dels gegants petits de Vilanova i els d'Ordal.
Un altre escrit titulat "L'aniversari dels Gegants que tenen pessigolles als peus", firmat també per Mima i publicat al programa d'actes de 1973, ja ens informa del primer any d'activitat d'aquestes figures populars:
..."Aquests gegants tan grans, però que tot just han fet un any, us conviden a fer un banquet per celebrar l'aniversari. De primer plat menjarem bastons amanits amb cues d'àngel i petardos i coets. De segon ballarem una estona i farem córrer els cabeçuts. I de postres un bon plat de castells, grocs de mantega i blancs d'ensucrat."..."El primer any ha sigut cansat; festa gran a la Geltrú i al barri del Tacó, ballada a Sant Sadurní i una excursió per les Roquetes. I aquest Musté que amb la gralla ens fa ballar tot el dia i només ens deixa a l'ombra a l'hora de fer el vermut"...
Aquests gegants ja sortiren al primer Caramel, que arribà des de baix a mar durant el dissabte de Carnaval de 1974. Pels els anys 74 i 75 s'anunciava la seva participació a la festa major de les Roquetes i per sant Pere de 1975 anaren fins a Ribes per participar en una concentració de gegants de la comarca, pujant i baixant el carrer del Pi.
Pel mes de novembre de 1977 sortiren en motiu de la cercavila organitzada pel Congrés de Cultura Catalana. Tornaren a sortir pel Caramel de 1979 i del 1980, durant aquest darrer any ho feren abillats amb antifaços i globus a la mà al camp municipal d'esports. Entorn d'aquesta època també sortiren, en ple fred de gener, tant per sant Antoni de Vilanova com en una trobada de capgrossos i gegants celebrada per la festa major d'hivern (sant Pau) de Ribes. Fins i tot pujaren fins a Torrelles de Foix.
Ja entrats els anys 80, participaren en vàries trobades de gegants, molt freqüents aleshores: a les Roquetes; en motiu de l'estrena dels nous vestits dels gegants de Vilanova (per la festa major de 1983) i també el 1988 a Vilanova. Sigué a partir d'aquells anys, quan ja es formà la colla de geganters de la ciutat, que els gegants de la Geltrú començaren a sortir durant els dies 4 i 5 d'agost de la festa major de la vila.
Altres indicis i notícies vàries ens indiquen que potser sí que aquests gegants tenien pessigolles als peus, perquè per aquells 80 s'havien arribat fins algunes de les ermites de l'antic terme de la Geltrú: santa Magdalena i sant Cristòfol, on conten que s'hi banyaren els peus a la platja. Vés a saber...I, fins i tot, havien començat a donar algun tímid tomb pel voltant de l'església geltrunenca per Corpus. També existí la idea, no sabem si finalment executada, de que ballessin dins la discoteca "Uffo's" conjuntament amb els gegantons "Cubanitos" de Sitges.
A partir de 1990 sortiren a la festa major petita de la Geltrú (santa Gertrudis), que s'escau al novembre, i el 1992 ja participaren a la processó de Corpus del nucli.
Però la dissort els arribà cap a finals dels anys 90, quan tenien els cavallets de fusta atrotinats de tant anar amunt i avall, de tant ballar i caminar per aquests verals. Fins i tot deixaren de sortir durant un temps i no sigué fins entrat l'actual nou segle XXI que en Jordi Grau de Terrassa construí uns nous gegants per la Geltrú, que mantenen certa semblança amb els originals del 72. D'aquests es conserven els braços i mans centenaris, els torsos i els caps restaurats, ara guardats als Josepets.
Una altra rondalla, publicada fa uns anys a la revista de la Geltrú, parlava d'una nit en blanc que passaven l'Ulderich i la Guisla durant la matinada del 14 al 15 d'agost, festa major geltrunenca. Una festa que s'esdevenia al castell i que s'acabava a trenc d'alba amb el primer toc de gralles i els coets del drac de la Geltrú durant les Matinades. Els gegants fugien del castell corrent, amb por de ser descoberts, i s'escapaven cap a la Vila-nova, travessant la plaça del Pou, i arribant de nou al magatzem, on els geganters els trobarien, com si res hagués passat, per sortir a la cercavila del migdia. Només dues pistes podien fer sospitar algú d'aquella nit en blanc: l'espígol olorós que la Guisla havia collit i que amb les presses del matí havia anat perdent pels carrers i les quatre lleganyes que, si algú s'hi fixava, podia endevinar als ulls de cartró dels gegants.
Encara ara, si guaiteu una entrada d'una de les cases del final del carrer de santa Gertrudis, a tocar del de la Creu, hi veureu un ram d'aquell espígol.
I si algun dia us passeu per la Peixeteria Vella podreu descobrir uns alts armaris de paret tancats amb pany i clau, allí on dormiren durant alguns anys aquests alts personatges...
Per acabar i celebrar-ho, un petit recull de fragmens de cançons, rodolins, poemes...sobre els gegants en general:
"Després vénen tremolant
la geganta i el gegant."
(de l'auca de la Festa Major d'E.C.Ricart)
"Els gegants, els gegants,
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants,
ara ballen com abans."
"La geganta i el gegant,
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant,
ara ballen i sempre ballaran."
(extrets d'un poema de Joan Maragall)
"Ara arriben els gegants, la delícia dels infants.
Cap aquí, cap allà, la quitxalla cantarà."
(de la cançó "Els gegants" de la Trinca)
"Veniu gegants a celebrar l'aconteixement,
porteu les vostres filles grans a la festa a ballar"
"Un ball de rams hi haurà al castell,
però a collir flors me'n vaig"
(de la cançó "En el castell" de Jaume Sisa)
"La tintina del gegant
ara passa, ara passa;
la tintina del gegant
ara passa pel davant."
(popular)
I si no sempre ens queda la del gegant del Pi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada