És entorn d'aquestes dates de Corpus que encara es conserven en algunes poblacions les anomenades "festes de barri" o "festes de carrer", tot i que durant el període d'estiu aquest tipus de festes veïnals també s'esdevenen, conformant un extens calendari festiu que, segons els indrets, serà més o menys intens.
Altres denominacions d'aquest tipus de festes d'estiu són "Sants de Barri" o "Sants de Carrer".
El dijous de Corpus comencen les festes de barris a Sant Sadurní d'Anoia. Els barris de l'Ajuntament, Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i del Raval es van alternant els actes, cada dia un barri, fins el dijous següent a Corpus, completant així l'anomenada "Capvuitada" (en el cas de la Patum de Berga encara apareix apuntat cada any al programa "festes de l'antiga Octava de Corpus"). Enguany aquestes festes de Sant Sadurní han agafat especial força amb comissions on la gent jove ha sabut combinar els actes tradicionals amb altres de més nous.
Els actes més comuns a les festes de barris de Sant Sadurní són les tronades, festivals infantils-xocolatades, balls i concerts joves, castell de focs, algun correfoc amb els diables de la vila, els tradicionals rengles, alguna sortida de carrossa, alguna catifa de flors, alguna cremada de falla, coca i cava.
A Capellades també tenen les anomenades "festes del carrer", que solen començar el dissabte després de Corpus, i també es van alternant, segons els dies, als cinc barris històrics: les Bledes, el Ruc, el Gegant, el Ninot i les Places. La seqüència festiva comuna a cada barri sol començar al matí amb la cercavila dels infants que porten els tortells fins a l'església per beneïr-los i després els reparteixen per totes les cases del barri. A la tarda se celebra el típic "treure ball" a la plaça, on s'hi balla el Ball Pla de Capellades. També hi ha berenar per la quitxalla. Els Gegants i Capgrossos del poble solen acompanyar molts d'aquests actes.
A Cardona també encara mantenen les festes dels barris durant la Capvuitada de Corpus, i la mateixa Patum de Berga conserva els administradors provinents dels antics quatre barris de la ciutat: Feixines o Capdamunt de la Vila, Sant Pere, Centre o carrer Major i el Raval.
Les Enramades d'Arbúcies, tot i que comencen el diumenge abans de Corpus, és a partir del dijous que inicien les enramades pels diferents sectors del poble (la Plaça, el Castell, el Sorrall, Magnes i la Carretera), acabant el dimecres de la Capvuitada. Les enramades es combinen amb les Passades, balls, botifarrades, coca, cava i moscatell. També s'hi han afegit les festes joves amb esmorzar popular i el Corre-places amb música i beure.
Aquest esperit de barri o barriada ve a ser semblant al que es podia viure, a escala més reduïda, durant les antigues Lluminàries, les festes de diferents carrers que se solien celebrar durant l'estiu a Vilanova i la Geltrú i d'altres poblacions. En el cas de Vilanova, aquestes festes solien començar pels voltants de Corpus.
En el cas concret del carrer de les Tires de Vilanova, ubicat dins l'antic barri del Cap de Creu, el jovent era una part clau per la preparació de les Lluminàries. Un parell de dies abans del dia de la festa, grups de joves i infants sortien cap els turons del terme per collir ginesta, mata, espígol, romaní i d'altres plantes oloroses, les quals es tallaven a bocins i s'escampaven, a mode de catifa, per tot el terra del carrer. També, amb llargues branques de boix (fins i tot palmera) es realitzaven una mena d'enramades a mode d'arc o portal als dos caps de carrer, el qual s'engalanava amb tires de serrells de paper fi i banderoles que anaven penjades d'ample a ample del vial, aprofitant fanals i balcons per lligar-les. Entre aquests guarniments tant s'hi podien penjar fanalets com tires de bombetes, una tasca que solien fer alguns electricistes.
Durant la tarda del dia de la festa s'esdevenien jocs varis per la quitxalla: curses de sacs, trencar l'olla, treure cireres de l'interior d'un cossi d'aigua, curses de cèrcols o treure cèntims d'una olla plena d'aigua, entre d'altres entreteniments. També es proporcionava el refresc o berenar, on la xocolata solia tenir un paper principal.
Cap el vespre tot ja es preparava pel gran moment de les Lluminàries, amb l'encesa dels enfilalls de bombetes per començar el ball de revetlla. El "Morronyo" era el músic de carrer que, amb el seu manubri o pianet de maneta, que portava mitjançant un carro tirat per un burro, començava a tocar, situat més o menys davant la sínia d'en Rovira (o de ca l'Andreu), encetant el ball amb les músiques de moda del moment (allò que podrien fer uns dj's actualment). La mitja part del ball servia per subhastar la toia o alguna coca, i per menjar algun tall de síndria que se subministrava per part dels mateixos veïns.
També, per les revetlles dels carrers que s'esqueien pels volts de sant Jaume, eren típics els balls del fanalet.
Podem entendre aquestes festes de carrer com a reflex d'una autoorganització i autogestió veïnal que proporciona, entre d'altres coses, una mostra clara de cohesió de la xarxa social de cada lloc. Eren o són també, una mostra de pertinença important a un carrer o a un barri en concret, tot i que cada vegada costa més mantenir aquest sentit de col·lectivitat i de comunitat popular al marge de l'oficialitat. Com se sol dir: són les festes del poble i per al poble.
Gràcies al Lluís i l'Aida dels carrers de santa Gertrudis i de les Tires, respectivament, pels seus records i memòria de les Lluminàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada