Un any més s'acosta la Festa Major de Vilanova. Qui sap on han quedat aquells anys que durant el migdia del 4 d'agost sortí l'herald de barret emplomat i capa vermella, i un nodrit grup de grallers (sense la formació tradicional de dues gralles i un timbal) que enfilava l'estret carrer de la Fruita. Eren els primers anys de la democràcia, i la traca, que donava tota la volta a la plaça de la Vila, s'encenia des de dalt del balcó de l'Ajuntament. Encara no hi havia ni Convit a la Festa ni Entrada de Regidors.
Aquesta festa vilanovina sempre ha estat per fer, i encara ara, per molt que alguns la creguin tancada té molts punts de fuga i molts moments en blanc que potser la història anirà dibuixant segons la voluntat del poble, que és qui hauria de prevaldre. L'any passat vam tenir-ne una prova. De forma espontània, tots els balls i entremesos es marcaren unes fileres al so popular del "Paquito Chocolatero", un clàssic de les Comparses del Carnaval en ple 5 d'agost canicular. Segurament, més d'un, pensà que allò era un sacrilegi. A nosaltres ens semblà un toc d'alerta important vers totes aquelles persones que algun dia cregueren que normativitzant en excés la festa la farien més digne. De segur que alguns vam recordar aquell esperit d'allargar l'acte fins on calgués. Després de tanta cerimònia, de tants pètals tirats des de l'arxiprestal, de tantes línies blanques al terra per delimitar l'espai on ballar, de tants parlaments buits i repetitius d'autoritats municipals i eclesiàstiques, el "Chocolatero" ens entrà com un bàlsam per tornar a deixar les coses al seu lloc, sigué un cop d'aire fresc amb ganes de ventilar l'ambient reclosit i crispat que s'havia generat minuts abans.
Ens han explicat que cada any va augmentant la gent jove que empalma la vigília de la Festa Major i que del ball de les 7 hores (que té més el nom que altra cosa) es puja cap a les Matinades per acompanyar els grallers. Gent jove.
Hem vist com les nits del Tingladu, organitzat per Can Pistraus, cada vegada agafen més embranzida dins d'una Festa Major que actualment s'allarga molts dies i que va faltada de propostes imaginatives i populars.
Fa uns anys, a la plaça antiga de les Neus, cada ball que hi pujava i arribava durant el Vot del Poble era imitat per d'altres components de la cercavila que ja hi havien arribat. Un toc d'humor desenfadat que propociava un joc lliure i de la conya on tothom qui volia podia ser, per un dia, bastoner, cercolet, pandero..., fins i tot un any es va fer una figura de la Moixiganga amb crist inclòs, que per cert, va brodar fins i tot el paper del personatge real que ho feia habitualment. A molts els hi saltaven les llàgrimes de riure. Allò era una festa.
Com també l'esperit jove generà espontaniament aquella tocada final de timbals, que cada vegada s'allargava més i més, un cop finalitzat el Correfoc a la plaça de la Vila i amb el públic saltant i aixecant els barrets en senyal de victòria festera. També està bé celebrar que un any més la festa ha guanyat al carrer mitjançant el foc i la gresca cívica. I encara ara perdura.
Demanaríem aquí, com qui escriu una carta als Reis Mags, que es tingués una visió àmplia de la Festa Major, que no es tingués por a tocar certes coses si és que la gent que hi participa així ho demana. Creiem que en cap cas caldria fer cap instància, simplement deixar que corri una mica l'aire, que la Festa anirà per ella sola cap on hagi d'anar. Els rituals d'abans ja no són els d'ara, ni els d'ara haurien de ser els del futur. Sí que hi ha una essència, invisible però perceptible, ì aquesta, per naturalesa es va modificant amb el rodolar dels anys.
Els Manel (molt de moda ells) dirien allò "que demani un desig...que demani un desig...", nosaltres per demanar que no quedi, mentre ens aguanti la paciència, és clar...
Salut i bona festa major popular i participativa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada