TECLERIA

A mitjans de setembre, d'entre aquests dies que s'escolen mig d'estiu (potser per la calor), mig de tardor (per la llum que minva), a quarts de 9 del vespre ja s'enfosqueix. Els tractors a la cooperativa (on en quedin), els cellers amb la verema, per després a l'octubre vinguin les festes del most.

El dia 21 de setembre ja sortiran els Gegants moros de Tarragona amb tota la gitanalla. L'espineta amb caragolins del tros dels besavis i els vermuts dels musclos serrallencs. Dominen el peix aquesta gent i són mig romans. Saben parlar del camp com del mar i el diàleg és fructífer. Han fet un Drac tarragoní que és l'enveja de la comarca, roig d'escorpí que es retorça com escurçó de pedra seca. I el Ball de Diables manté l'esperit quasi perdut de les ametlles (aumetlles) d'aquests camps del secà d'avall, que beuen a galet d'entre les siluetes morades de les serres de l'Alt Camp i el blau brillant i platejat del mar, on s'hi banya la lluna.
Són tant intenses les seves festes que quan s'acaben hi corre la nostàlgia, però quan comencen no es pot explicar. Els amparitos van i vénen, són l'ànima feta música per regalar l'himne d'una ciutat de festa. Com el verí que et va entrant i entrant sense parar. I les nits més troneres despertades a tocs de gralla seca.

Peix, gralles i camp. Beneïts per l'aigua miraculosa de sant Magí, Tarragona s'exhibeix i es rebeca amb l'explosió desenfadada que suposa santa Tecla, aquell braç clàssic que brilla d'argent d'entre els carrers de la Part Alta. Encara algú recordarà com la processó girava pel carrer de la Nau sense baixar ni un tram més.
Aquell balcó que mira l'horitzó amb salobre i aquell portal empedreït del Roser que s'obre vers el camp, cap el darrere, per allà on hi entren els grallers, quan pel carrer Cavallers enllà enceten el migdia punxant de la vigília, sota el sol de setembre si no fa núvol, potser provinents d'aquells camins de garrofers. Antigues postals mentals de gorres, faixes i castells a la plaça de la Font, amb aquella amplitud allargada que s'enfoca vers els capvespres del ponent tarragoní. Un espectacle.

Ens han explicat que hi ha moltíssima gent a la baixada del dia 21 a la nit. Algun any hi anirem. Ara, de moment, passa que al punt de la mitjanit d'un dia laborable a Tarragona els carrers històrics s'omplen de gent que salta i crida perquè la festa ha esclatat. S'ha iniciat el curs i el treball però hi ha una ciutat d'aquí baix que pregona que encara no, que encara falta per vestir-nos de tardor. I així ho mantenen any rere any, amb tossuderia i obstinació, amb èxit i risc, amb aquell esperit de festa major que tant ens agrada. Tarragona..., la nostra capital simbòlica, almenys dels que vivim del massís del Garraf cap avall.