FESTES MOLT CONCORREGUDES

Entrats a l'estiu, l'època de les festes majors, tenim la temptació de provar la sort escollint sis festes que  podem deduir que es tractarien de les festes més populars, participatives i concorregudes del calendari del bon temps, des de juny fins a setembre. Vagi per endavant que no es tracta d'enumerar les sis millors, adjectiu massa subjectiu com per desxifrar qüestions més generals. Tampoc no em pretés entrar en el camp personal, és a dir, hom normalment escull allò que li agrada més, o allò altre que per records, emotivitat o d'altres qüestions personals i íntimes el podrien lligar a una determinada festa. Aquí hem mirat de plantejar un petit llistat de només sis festes que pels seus propis mèrits s'han pogut posicionar actualment com unes de les celebracions de més renom, més conegudes, i a vegades també més massificades, de la història contemporània. I mirarem d'apuntar, o d'esclarir, alguns dels punts forts de cadascuna d'aquestes festes populars, intentant aproximar-se, d'una manera objectiva, a alguna de les causes de l'èxit de certes propostes.

Comencem, doncs, per la seva enumeració:
-La Patum de Berga.
-La Festa Major de Sitges.
-Festa Major de Vilafranca del Penedès.
-Les Santes de Mataró.
-L'Aquelarre de Cervera.
-Les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

Totes aquestes festes tenen algunes característiques comunes. Alguns dels seus rituals o actes en un primer moment eren quasi íntims o locals, i ara han esdevingut massius. Algunes d'aquestes celebracions es popularitzaren arran dels anys 60-70, degut a l'interés creixent de bona part del país per redescobrir les "arrels" tradicionals i folklòriques dels nostres territoris. El boca orella, els articles i les publicacions divulgatives de certs estudiosos o periodistes catalitzaren en certa manera el procés. Serien els casos de la Patum de Berga i les festes majors de Sitges i Vilafranca, les quals han mantingut la seva seqüència ritual sense masses alteracions ni innovacions importants. En canvi, les Santes de Mataró i Santa Tecla de Tarragona, tot i que també són dues celebracions històriques, saberen reinventar-se i reproposar alguns dels seus actes o, fins i tot, creant-los de nou. L'Aquelarre de Cervera és la única d'aquest llistat que podem considerar-la de "nova festa", ja que la seva primera edició sigué el 1978.

Alguns dels punts més forts, o més massius, de cadascuna d'aquestes festes podrien els següents: les Patums Completes i les Passades dels vespres de Berga; l'entrada de Grallers, la sortida de les dues, les processons i el castell de focs de Sitges; la Tronada, les processons, l'empalmada, la diada castellera i l'entrada de Sant Fèlix de Vilafranca; la Nit Boja de les Santes; la nit-matinada del dissabte d'Aquelarre de Cervera;  la Baixada de l'Àliga, les sortides del Seguici Popular durant la tarda de la vigília i la processó de Santa Tecla i l'empalmada de Tarragona. Serien, doncs, alguns dels punts àlgids, amb més participació de públic.

El jovent s'ha agafat certs d'aquests rituals com a espais de trobada comunitària i socialitzadora dins d'un ambient plenament festiu i desenfrenat. Moltes vegades, la nocturnitat, la música i la beguda han acabat de configurar un cert esperit desenfadat i de transgressió a aquestes festes, que poden tenir actes més protocolaris, més seriosos...però que conviuen amb altres moments on el poble s'expressa plenament, tal com és.
Actualment la Patum de Berga ja compta el número de Tirabols que es poden arribar a fer després de les Passades de les vigílies o després de les Patums Completes del dijous i diumenge de Corpus, arribant perfectament a més d'una vintena en una mateixa nit i, acabant, per tant, a quarts de quatre de la matinada. Tot i que sol ser la Patum dels borratxos la que s'allarga fins a trenc d'alba.
També és un nou costum les colles de joves, i no tant joves, que s'agrupen per esmorzar durant el matí del 23 d'agost a Sitges i que al punt de les dotze del migdia assisteixen massivament a l'entrada de grallers, un acte que serveix de preludi a la primera sortida dels balls populars de les dues de la tarda (més concretament a 1/4 de 3).
La diada castellera del 30 d'agost i l'entrada de Sant Fèlix de Vilafranca són també moments festius de gran gernació, de gent atapeïda...De fet, els mateixos mitjans de comunicació han escollit com a moments mediàtics aquesta diada castellera i els salts de Plens de la Patum.
La Nit Boja de les Santes ha sigut el típic exemple de la reproposta festiva generada a partir de finals dels anys setanta i els inicis dels vuitanta. El Desvetllament Bellugós dels Gegants de Mataró (la família Robafaves) ha esdevingut també un d'aquests punts de retrobament social i comunitari que marca un abans i després de l'any natural a Mataró. És la primera nit, la més boja, i no s'estan de res. L'Escapada a Negra Nit (correfoc) surt a quarts de dues de la matinada i tot plegat també fineix a trenc d'alba.
La nit de l'Aquelarre de Cervera algú la defineix com l'última nit d'estiu, perquè sempre coincideix amb l'últim dissabte d'agost. Qui ho hagués dit que d'aquella colla de joves que s'empescaren una festeta de redescoberta d'un carreró fosc i ple de "bruixes" sortís una de les festes més multitudinàries de les terres de ponent. Una veritable nit sabàtica que pot presumir d'estar inclosa dins les celebracions populars que han nascut amb la filosofia de "la festa per la festa", sense sants, ni patrons...
I la Santa Tecla tarragonina, que tanca el cicle festiu de les festes d'estiu i que ha sabut posicionar-se amb un programa d'actes aclaparador, una qualitat i imaginació envejables i d'haver sigut el típic exemple que l'alumne supera el professor: ha après d'altres festes i ha sabut trobar la seva pròpia personalitat, superant, en molts casos, altres ciutats relativament properes.