RECORD 86

Rebuscant el somni, anar-se'n mentalment dels llocs i viure sota els núvols. Redibuixant els crepuscles i allargant els vespres. Fa anys, vaig trobar un sarró de colors, sota el sol impacable d'agost, amb aquelles figures dels grups d'animació a la rambla d'Igualada. En un instant vaig estar a punt d'agafar o no agafar aquells globus que havien sobrat de la cercavila. Aquell confetti..., aquells colors, roba de festa, d'estiu..No recordo què vaig fer, un gall boig de cartró em mirava, un drac de roba de Capellades també, i jo els vaig tocar, em vaig perdre per uns minuts entre les seves robes, els seus caps lluminosos, recordo no haver sentit ni l'espai ni el temps, és cert que podem viatjar lluny de nosaltres mateixos, o qui sap si és quan hi som més a prop. Era l'estiu del 86 i esmorzava un vikini amb cacaolat al Munich. Tenia només 9 anys. Sempre he guardat aquest record i ara, com en tresor que torna a sortir, emergint d'entre la memòria, el redibuixo com un conte, amb mots màgics d'aquells grups, pronunciant Gralla, Bolic-Bullanga, Setrill i Gresca Fresca, i ara, passats els anys i els panys, qui ho havia de dir, que amb la Sílvia i el Roc he retornat al lloc, aquell precís lloc de la rambla d'Igualada, on un dissabte al migdia d'agost vaig perdre'm a mi mateix. I gràcies a aquell record, ara per casa tornen a passejar els cartrons pintats de les figures de tots aquells grups, i el Roc pronuncia tots aquells mots, i els globus peten i el confetti revola. Algú va dir que mai havíem de perdre aquell infant que portem dins. Però ara deixem-nos a nosaltres mateixos per uns instants...de segur que cadascú de vosaltres deveu tenir algun record d'aquests que l'aneu treient de tant en tant i guardant com si fos el tresor més gran del món. De segur que això no ens ho podran prendre mai, ni amb la merda de diners, ni amb res. Si voleu, per evocar, us adjunto el link d'una bona cançó que us pot ajudar a recordar...

http://www.youtube.com/watch?v=iX-QaNzd-0Y