TARDOR

Bandes de núvols plans, llisos, lluiten amb el retall de cel pur i nítid que s'esdevé cap el  nord. La clara resistència d'un sol que fa ullades de tant en tant. La tardor desplegarà tota la seva escenografia, els seus aires, sons i colors. El seu espectacle és més íntim, tendint al recolliment i a la preparació mental pel Nadal, punt d'inflexió. La tardor és l'encarregada d'anar amagant l'astre solar, enpetitint-lo fins l'última expressió, acabant de rematar l'estiu, que encara voldria cuejar, però el pas del temps és inexorable i impecable.

Els rovellons, les castanyes, les olives, les garrofes, les ametlles..., els fruits tardorals que ens preparen cap a la minva de la llum. Les branques s'aniran despullant poc a poc, ara una ventada, ara una altra, ara la pluja, ara la primera fredorada. La música de la tardor és lenta, pausada, les seves notes s'arrastren amb calma de crepuscle. Els marronosos, els incipients tocs de grisor, es barregen amb els verds perennes dels pins i certs xiprers que el sol il·lumina pel cantó d'avall.

La fresca matinal s'anirà incrementant i els vespres s'allargaran. La tardor acaba per convertir la llum diürna en una cosa preuada. Comencen les retallades de la llum. Aprofitar aquest bé preuat és cosa de rigor.

En Martí és un personatge ben curiós que cap a mitjans de novembre juga a cuit i amagar amb la tardor, fent-la confondre una mica, fent-nos pensar que per uns dies ha tornat l'estiu, l'estiuet de sant Martí que li diuen. Però d'aquests quatre dies de bonança no us refieu pas, són una enganyifa. Dies després, amb l'Andreu, arriba el fred més greu.

A gran part de les nostres comarques tenim la sort de poder contemplar l'espectacle de les vinyes tardorals. Els pàmpols dels ceps es tornen vermellosos i solen caure amb les ventades de finals de novembre i del desembre.

En PEP FORTUNY de la Companyia Elèctrica Dharma ens deixà ahir. Amb ell volaran les orenetes i la lluna serà més lliure. El viatge que mai s'acaba, un retorn que mai comença. Quan era infant el sentia fent discursos poètics que sorgien dels discs que s'escoltaven a casa durant els anys 80. "Catalluna", "Força Dharma" i el "No Volem Ser" formen part ja de la meva manera d'entendre el món i el país, un so que he anat seguint fins l'actualitat, sempre pendent dels seus nous treballs. El camí s'estreny o s'eixampla segons els moments i les circumstàncies. Ahir ens deixà un poeta lliure que tocava la bateria, un home que sabia transmetre els missatges de llibertat i de lluita contra les injustícies. Un savi filòsof que sabia molt de la vida, el tronc discursiu de la Dharma. Ell sempre parlava de les arrels i de l'infantesa, d'aquell juguem, juguem que el món s'acaba. El camí que mai s'acaba i el camí que sempre recomença. La seva filla porta el nom de Liliana, una nova llavor enmig d'aquesta terra.