Aquesta parada de retrospecció després de 30 anys de discurs, treball, investigació i recerca ajuda a assentar noves bases i a engegar nous camins per explorar. Era necessari, doncs, recopilar tots aquells inicis que fins ara estaven dispersos entre milers de diapositives, entre centenars de documents, entre obres artístiques i entre la memòria que, vés per on, després de tres dècades a vegades costa d'accionar. Com que als anys 80 el temps anava ràpid i actualment ja va accelerat, encara per més motiu que calia reintroduir uns certs discursos i pensaments de reflexió sobre el bestiari fantàstic i popular del nostre país.
Un dels canvis de més calat que ha sofert el bestiari és la seva forma de construcció. I d'això ja en parlaran abastament els membres del grup durant la xerrada del dissabte 16 de novembre. Com també la desaparició (per pèrdua, deixadesa, abandonament, destrucció...) de moltes de les figures que sorgiren durant la revifalla de les festes populars durant els finals dels anys 70 i els inicis dels 80. El GABICP, sempre que ha pogut, ha denunciat certes pràctiques d'alguns ajuntaments o col·lectius vers les figures festives dels respectius pobles, viles o ciutats. Sempre mantenint un estat de la qüestió i d'opinió, és a dir, creant un cert discurs i, per tant, de retruc, provocant el debat, primer esglaó d'una societat que es vol lliure, crítica i democràtica.
Les figures d'un drac, d'una mulassa, d'una àliga..., són tractades com a peces festives però també amb un alt valor artístic, cultural, popular, històric, simbòlic...., és en aquest punt on moltes vegades calia fer pedagogia entre la gent i certes institucions perquè això de la festa al carrer sempre ha estat tractat com una cosa que mira...fa gràcia, està molt bé...però poca cosa més. Al mateix temps, certs membres del col·lectiu tampoc no combreguen massa amb l'actual sobredimensionament dels anomenats "protocols" i d'altres "pulcrituds" exagerades. El GABICP sempre ha defensat la especificitat de cada festa, de cada poble, allò que li serà bo per un, potser li serà negatiu per un altre. I d'això també se'n parlarà a la xerrada.
Ells ens podran explicar moltes vivències i anècdotes d'una època on la gent, les colles, l'ambient popular...funcionava d'una altra manera. Pensem només per uns instants que durant els anys 80 per crear una nova bèstia només calia (per si això fos poc) una colla de persones il·lusionades per crear una determinada figura. La construien entre tots i sortien al carrer. L'ajuntament els podia ajudar o no econòmicament (la majoria de vegades no) i així es creava una nova peça del bestiari que podria tenir més o menys sort en el futur. Actualment, si algú vol crear una nova figura, ja cal que es calci, no per la feina, sinó pels diners.
Acabem aquest petit apunt del cicle "gabiqueru" amb l'enumeració del seguit de llocs per on el col·lectiu instal·là la seva mostra itinerant. Veureu que hi ha de tot i més...: la capella de sant Joan de Vilafranca del Penedès (1984); el col·legi de la Divina Pastora de Ribes (1985); el palau episcopal de Solsona (1985); el palau del Rei Moro de Sitges (1985); les antigues cotxeres del Vendrell (1985); el museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1986); l'aula de cultura de Caixa Penedès d'Igualada (1986); can Ramis de Sant Celoni (1986); can Ricart de Sant Feliu de Llobregat (1986); palau Marc de Barcelona (1987); la Carbonera d'Olot (1987); l'ajuntament vell de Tarragona (1988); i l'antiga cooperativa agrícola de Valls (1991). En alguns d'aquests indrets la pròpia mostra del GABICP es veié acompanyada per l'exposició d'algunes figures del bestiari o, fins i tot, amb alguna trobada d'aquest tipus de figures, com passà a Igualada. I com que el pas per tots aquests llocs ha deixat un seguit d'amistats i contactes per arreu, doncs també s'han volgut convidar ara perquè, d'alguna manera o altra, també formen part de la història del projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada