Mirant el cine de les pel·lícules "Dies d'agost" de Marc Recha, "Honor de cavalleria" i "El cant dels ocells" d'Albert Serra, on es retorna el culte a les imatges que parlen per elles soles, a l'ambient sonor que també ens explica i evoca, als paisatges que ens entren pels ulls i ens escriuen llibres i llibres dins les ments. El director de cinema Albert Serra, nascut el 1975, des dels divuit anys que no té televisió. Ell creu amb les imatges que podem retenir a partir de la memòria, de fotografies i de totes aquelles imatges i gràfica dels llibres, diaris i revistes.
Imatges mentals, nítides, reconvertides dins l'arxiu de la memòria, l'imaginari que evoca, els paisatges interiors que beuen i s'inspiren dels exteriors. Com el record, fa anys, molt a prop de casa, d'un sabater que t'arreglava les sabates en uns baixos dels blocs Baquès. Em fascinava l'olor forta, intensa, de la cola que emprava. Aquell petit taller on hi tenia una màquina que anava amb pedals i on ell mateix agafava la sabata amb els petits claus a la boca i el martell a la mà.
D'altres olors, flaires i perfums provenien, o encara provenen, de comerços. La granja Montserrat, a la rambla Nova, on venien tot tipus de llaminadures i pastes, fins i tot els diumenges feien xocolata desfeta. La mestressa anava sempre amb una bata d'estar per casa i sabatilles. El quiosc del capdavall del carrer Ravalet, amb un senyor amb bigoti i parlar andalús que sortia de darrere les piles de diaris i revistes, i ja no parlem de cal 65...
El paper marró del forn de pa de cal Mauro o de cal Federal, olors de formatges i pernil dolç de cal Gil, l'encanteri dels llibres i figures de cartró de les llibreries Mulassa i Llorens. L'herbolari i la cistelleria del carrer sant Sebastià, les fusteries dels carrers del Tigre, Sales i Vidal i de les Tires...La bodega del capdavall del carrer Barcelona amb porticons blaus i la col·lecció d'ampolles, garrafes i sifons. Les farmàcies que ja et curen quan hi entres..., les xurreries de cal Trifón i Julián, la pastisseria de cal Blanch, amb aquells motlles d'ous i figures a les parets de l'entrada, la merceria, els piensos Vendrell...i tants d'altres, tant de Vilanova i la Geltrú com de fora.
Tot això ve a compte perquè a part de recordar certes olors que ens transporten molts records, també podem retrobar certes paraules, certs pensaments...tot fent buidatge de correus, per exemple. En primera instància poden semblar aquest tipus de portes i panys caducs, passats de rosca, rovellats, muts i gelosos del temps passat, però a mida que t'atreveixes a redescobrir, a rellegir, a reinterpretar...tot retorna amb una altra melodia, d'on pots pouar el que més et convé. Aquí van unes quantes paraules, noms, pensaments... totalment inconnexos, escrits o trobats d'anys enrere, i que entre ells, sense voler, juguen i juguen altra vegada, com si no hagués passat el temps. Tot és relatiu i l'Ei respira, va fent, com qui no vol la cosa...
Cal Tres Pams, el moperu raru, Eduard Comabella, Miquel Bauçà, pàjarus, abraçada de mussol, doctor Zennon, pescador de llunes i encantador de corrioles, illes de Culatra i Corvo, contra l'ensopiment un somriure, col·lectiu Zero, el senyor Bombolla, els Joanets, pensamenters, cataus de confeti, departament de Mogudes i Festes Llibertàries i Populars, Rimbaud, Salvat Papasseit, mentre hi hagin balcons hi haurà llibertat, enciams mustius, horts de pirotècnia futurista, abstracció desèrtica, els ninots de Joan Miró, el conill de la Mussara, raïm de mar, peixot de maregassa, els caps d'en Cardona, fanalet de pirata, pampallugues d'estels, polsims d'isop, festa major dels minairons, pregó d'altaveu, al·loide aeri espargint paperets, clinxs-clonxs, coet l'Espetek, bojos intemporals, caseta gal·làctica, l'Albert Callau, el banc dels esgarrats, l'illa dels muts, Dau al Set, marramiau, setmana "marçiana", els bullanguerus, tocats per la claraboia, conductors d'energia lliscant, hologrames de filferros, núvols fets a taques de cops d'escombra, xanquer de Casa Alta, pera llimonera i pera amb patinet, jardiner de somnis, comitè de la llenya, cal Estripet, llum d'abril, villa Montserrat, pouistes i pouetes, penells tramuntaners, sense vermut no hi ha aplec, enganyapanxes, pelegrins de les Useres, pelegrí de les paraules, Picos Pardos, salut i encanteri, que la pinassa sigui propícia...
Per acabar una pintada que he vist aquests dies a prop de l'estació de Sants: "Morir-se de fam no és delicte. Visca la democràcia!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada