PI I POU AMB PAU

Avui que comença la festa major d'hivern de Ribes, sant Pau, fem eixir els tarambanes, totes les pampallugues, els que estan com un llum de ganxo, els destartelats, els exaltats, els visionaris i il·luminats, els toca campanes, homes orquestra i farandulers, martingales i fantasmes, peluts, hippies i lliures, sobretot lliures..., gent entranyable que segurament, des d'aquells rampells folls i eufòrics del Grup de Folk, encara viurien sota un pi, amb un pou a la vora i, sobretot, amb pau, amb molta pau. I clar, hom s'imagina tot aquest paisatge cultural dalt d'un turó que albira el mar de lluny, envoltat de camps, vinyes i herbes. Podria ben ser la mateixa ermita de sant Pau a Ribes, podria ser algun d'aquells masos del Maresme, de Tiana..., o més a munt, cap a l'Empordà, o més avall, cap el Tarragonès i el Baix Camp.

La música i cançó folk sempre s'ha relacionat amb tot aquest ambient imaginari d'allunyar-se d'aquest món malalt, lluny de cabòries i interessos deshumanitzats, una nova Arcàdia potser, un nou món que actualment torna a agafar plena vigència perquè ja s'està veient que l'altre camí només ens pot portar a l'autodestrucció en cadena.

Pi de perfums de trementina, olorós després de la pluja i vaivé amb el vent de serè...
I un pou de blanc de calç, allà quiet, amb tot el seu misteri silenciós...
Amb la pau que porta en Pau, descalç, descabellat, amb la guitarra i menjant-se una poma.

"Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca,
i he sortit a passejar
la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra,
després ha sortit el sol
i he sentit olor de terra.
Fixa't jo, quin cap més verd,
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellets
s'hi posen, i les abelles"...
(fragment de la Cançó 7a En Colors de Pau Riba del 1971)

Mentre els Sumidors, muntanya de to càntic, és el niu inèdit de l'hivern, d'allà on surt el fred i el fosc, la llum i la clariana, els blauverds i els blaumorats, a redós de la vall.

Plouifasol és un poble encantat
on ningú no hi mana i tothom hi cap.

Pi i Pou amb Pau, Pi i Pau amb Pou...Ribes i Riba