LLUM

I comença el 2013. La llum natural del sol, l'escalfor i resplendor del foc...Pau Riba, en una de les seves cançons, ja feia referència d'una foguera en plena nit de Nadal, sis mesos abans que sant Joan encengui les seves. Pel que sembla, pel que diuen i s'explica, alguns pobles mariners de la mediterrània encenien focs a la vora de la platja durant aquests dies propers al solstici d'hivern. Aquest foc nou, aquesta llum nova ens hauria d'il·luminar avui de forma totalment diferent, a partir d'altres paràmetres. S'obre ara la reflexió de qui som, on som i cap a on volem anar, sobretot en l'àmbit humà, social..., però també en l'àmbit estrictament polític, i en el cultural, festiu...

Començaran les massives calçotades, la majoria amb aquest foc que hauria de ser de vergues podades de les vinyes. Però per alguna raconada del Garraf potser començarà la reinvindicació del ceballot, que fins ara restava callat, arraulit, mig vergonyós. Un bon esmorzar de sardines a la brasa amb quatre ceballots, pa i vi bé que podria ser un encant d'acaballes d'hivern i pre-primavera.

Però oposat al caliu del foc mediterrani, oposat a allò més natural i plaent, l'any comença com aquest pal elèctric, desvallestat, encantadorament desfassat, fins a l'extrem que allò que abans devia servir per transmetre corrent ara sembla un pal del ball de gitanes, només hi falta l'estaquirot. D'altres pals i torres d'alta tensió segur que encara feinegen amb més o menys destresa, de fet, al nostre entendre, ja formen part del nostre paisatge i del nostre món simbòlic. El grafisme publicitari, el cartellisme, l'art en general...sovint ha treballat sobre aquest tipus d'elements elèctrics que, com la bombeta, conformen un cert tipus d'ambient d'època.

Veurem què passa amb aquest pal que vaig poder fotografiar al Rec d'Igualada, quina serà la seva sort, de moment el país vol donar llum però potser s'ha equivocat d'interruptor.

Pels qui vulguin seguir les passes de la llum, continuarem dibuixant l'Ei amb quatre rastres o petjades intermitents que s'esdevindran en aquests dies de fred. El sol, molt a poc a poc, va creixent altra vegada el seu recorregut i les seves hores de lluir, tot plegat tenint en compte que anem desfassats amb l'horari estrictament solar i que durant l'últim cap de setmana del mes de març (que en enguany caurà per Pasqua Florida) haurem d'avançar una hora els nostres rellotges que ja no són de sol. L'allunyament de l'ésser humà vers la natura provoca aquest tipus de cabòries, de tràfecs i paradoxes.
Seguirem anant a contracorrent elèctric, seguirem somiant que de vida només n'hi ha una i que cada dia, passi el que passi, diguin el que diguin, obrirem les portes i les finestres a la llibertat, a la nostra i a la de tots i totes. Vinga gent!!
Si cliqueu sobre aquesta adreça podreu posar música a la lletra: http://www.youtube.com/watch?v=2Fy8P1MVfsQ