LES PEDRES D'EN TONI

El Toni Masana Caelles ha col·locat una primera fita d'un nou camí. Home avesat a la muntanya, a caminar, anar en bicicleta per llocs on algú devia perdre l'espardenya, a escalar des dels 14 anys..., ara ha trobat i ha descobert la pedra de toc d'un nou àmbit expressiu. Ahir a Olivella, al bell mig del Garraf (no podia ser d'una altra manera) en Toni i la seva companya Marga ens ho explicaven, de com un bon dia anant en cotxe per una carretera ell veié les pedres, els còdols de riu, i a partir d'aquí, segons les formes que la pròpia natura els havia conformat, s'anirien convertint en figures enigmàtiques, suggerents i amb una profunditat de pensament considerable. La humilitat i serenitat han confluit en aquest seguit d'escultures on les pedres parlen per si soles i on l'esperit més profund i energètic d'en Toni va proporcionant la seva pròpia vida i el seu propi encant al seguit de figures que tant poden restar estàtiques com, de cop i volta, moure's, sempre amb un dinamisme tranquil, d'estar en plenitud i en confluència amb el medi i amb les pautes d'allò còsmic, potser allò tant senzill que les complicacions humanes fan perdre de vista molt sovint.

Són les pedres que parlen d'una calma tel·lúrica i es nota que els minerals s'hi troben a gust entre els les formes que el Toni els ha confegit mitjançant prims ferros que les uneixen en l'espai d'aire. Sembla com si fins i tot les hagués alliberat. Serenitat, equilibri, reflexió, senzillesa minimalista, energia...i la gravetat que ell mateix nota quan les carrega amunt i avall...

I diríem, com el mateix Toni ens explicava ahir, que això és només l'inici d'un camí, perquè ja està pensant en algun dia col·locar alguna d'aquestes escultures en alguns llocs concrets, punts geodèssics, on les deixaria perquè també formessin part del medi, fites escultòriques que anirien senyalant alguns punts de la natura nòmada dels que sempre caminen vers la llunyania, vers aquesta visió d'horitzons orogràfics que, com en Toni, sempre estan mirant més enllà, potser vers un infinit inacsessible, però ben present en l'ànima dels qui viuen, pensen i caminen amb una plenitud ben senzilla, humana i natural.

Des de la Cua animar-te Toni a no deixar aquest camí. Endavant i molta llum!!